Opinió

A les primeries de l’estiu sempre hi ha diaris i teles sensacionalistes que exageren noticies relacionades amb els grumers, brumers o meduses. Si és un any de bolandró, com ha estat aquesta primavera, la cosa pot arribar a fer colló. Molta gent arriba a passar pena i tot, i aviat surten veus demanant “neteges” dràstiques a les platges, que solen fer més mal que bé.

El bolandró o balandró (Velella velella) és un cnidari, un petit i inofensiu grumer d’uns 7 cm de diàmetre. El seu nom te a veure amb una membrana semicircular similar a una vela (foto 1), que ajuda l’animaló a desplaçar-se amb els vents dominants. Apareix al litoral poques vegades, cada 5, 10, 16 anys…però quan ho fa pot acumular-se de manera espectacular (foto 2). Aquesta “menjua”, és aprofitada per multitud d’espècies com aliment. Qualque any hem pogut observar virots (Calonectris diomedea) menjant-ne.

Foto 1. Exemplars recent varats de bolandró a una platja, s’aprecia la membrana que usa per “navegar”.

El nom fa referència a Balandra, una embarcació de vela d’un sol pal usada antigament per pescar. Segons el lingüista santanyiner Cosme Aguiló, Velella velella s’anomena barqueta de Sant Pere a la zona d’Artà i verella a altres zones com Andratx.

Fa devers 10 anys va aparèixer massivament i vaig aprofitar per demanar a un mariner a veure què en sabia d’aquestes criatures. Me va dir: “…Quan jo era jove i se’n posava, de vegades n’arreplegàvem i l’esteníem en es sol per que eixugàs i amb ser eixut el picaven dins un morter gros i en fèiem una farina gruixada, era molt bo per  bromejar ses oblades…”. Altres mariners a qui vaig consultar no recorden aquesta pràctica.

Demanant però, vaig saber que era un aprofitament propi d’alguns pagesos de la zona rural de s’Espinagar (a uns 4 km. de la mar), d’on provenia el mariner. Pagesos d’aquest indret solien davallar a la mar a pescar oblades i com que no sempre disposaven d’esca bona, aprofitaven l’abundància sobtada de bolandró per acumular-ne de sec.

Les oblades també es bromegen amb pa, però com diu l’amo en Guillem Coronell, pagès d’aquesta contrada que enguany ha fet 90 anys: “…Això de dar pa a ses oblades no s’usava un temps…”. El fet de recollir bolandró per grumejar oblades, ens fa pensar que a la Mallorca de la post-guerra no es tirava ni una mica de pa rostit, ni tan sols per pescar.

Enguany l’aparició de bolandró a certes platges ha indignat a qualque empresari  dedicat a explotar-les. D’acord, han de guanyar doblers, però la platja és qualque cosa més que un replà d’acaramullar estrangers del nord. Oblidam massa sovint que són ecosistemes vius, escassos i molt fràgils. La retirada massiva d’alga o bolandró les pot perjudicar, desprotegint-les del mal temps, “robant-ne” l’arena, i això finalment repercuteix negativament sobre l’activitat turística. En fi, potser qualque dia un hoteler assenyat encapçalarà una campanya de conservació per tractar millor les platges. Pot ser, podria ser.

Sigui com sigui, aquests extraterrestres inofensius, tenen un nom preciós: Bolandró.

Foto 2. Varada massiva de bolandró a una platja.

Entrada publicada a General el dijous, 20/06/2013 a les 13:12.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.