Hem menjat aucells marins

Els habitants de bona part de les illes del món han consumit aucells marins d’ençà de la nit dels temps, també a ca nostra. L’illa on probablement s’han consumit més, almanco en proporció i en èpoques recents, sembla haver estat Formentera. Recordem que l’illa té just 77 km2. La manca d’animals salvatges terrestres i la dificultat per criar animals domèstics amb els escassos recursos de l’illa, feien dels aucells marins una “bona” alternativa. Evidentment això va canviar fa temps amb l’accés als productes forans, però fins fa poques dècades tot animal que volava era aprofitat, fins i tot els puputs (Upupa epops).

El virot o virotell (Puffinus mauretanicus) anomenat també baldritja, baldritxa o guai-guai, és un aucell que en tot el món sols nidifica a les Pitiüses i alguns illots de Mallorca. N’és endèmic, vaja. Aquest aucell ha estat un dels més consumits a Formentera, fins al punt que ha donat lloc a un verb: Virotar. Els virotadors o viroters formenterers es jugaven la pell despenjant-se de nit pels penyals per caçar-los. Amb cordes de fibres naturals accedien a les coves i a les llorigueres on crien. Les agafaven amb les mans o amb llaços i n’omplien sacs. Més d’un virotador hi va deixar la vida despenjant-se pels recingles pitiüsos.

Un d’aquests caçadors va ser entrevistat per l’ornitòleg Joan Mayol el 1978 a Formentera i explicà que: “…cada any  en treia 350 o 400 i altres viroters altre tant…” (*). Aquest consum no és casual, recordem que Formentera alberga les colònies de virots més grans del món. És probable que aquesta pressió sobre l’espècie s’incrementàs durant la guerra civil i la postguerra per pura necessitat.

virot rAFEL, BONA

Foto 1. Virot (Calonectris diomedea) amb Cabrera al fons. Autor: Rafel Mas.

A Menorca un mariner vell ens va contar que col·lectaven els ous de virot (**), de l’espècie Calonectris diomedea (foto 1), a les colònies de La Mola de Maó. Els usaven “…per fer pujar ses coques…”. Un altre mariner de Portocolom ens va contar que “…fent  es servici…” van col·lectar ous de gavina a una colònia artanenca. Les van provar de fregir però “…es vermell, que és com de color rosa, s’espenyava just tirar-lo dins sa pella i n’acabàrem fent una truita…”. Recorda que tenia molta talent, però s’ho van menjar “…de cap de dents…”, és a dir, amb moltes manies.

Un testimoni de consum d’aucells marins a la postguerra a Mallorca, va ser recollit pel periodista David Oliver i el mariner Bartomeu Vera a “La mar quotidiana. Cartes d’un pescador” (foto 3). És un llibre preciós que recomanam llegir i on en David i el propi Tomeu Vera (1926-2005) expliquen com era la vida marinera del barri de Santa Catalina de Palma.

corb mari, portocolom, nov 09 - copia

Foto 2. Corb marí jove de l’any descansant a Es Riuetó de Portocolom. Autor: Jaume Adrover

A un dels capítols, Vera conta com la duresa de la postguerra va empènyer a molta gent a consumir aucells marins: “…durant els anys de la fam vam haver de menjar corbs marins, virots i baldritges. Amb les gavines no ho provàvem perquè són carronyaires i mos feia mania, però en menjàvem els ous...”. Els corbs marins (foto 2) es capturaven a les Illes Malgrats (Calvià) i per preparar-los “…s’havien d’escorxar i tirar el primer brou. Els cuinaven amb moniatos…”. Dels virots (deduïm pel text que es refereix a P. mauretanicus) recorda que ell i el seu pare n’omplien un sac en unes hores. Els menjaven torrats. Diu que “…era tanta la gana que hi havia que aquells que no podien caçar-los, en volien comprar, tot i que mai els cobràrem res. Abans dels anys de la fam eren molts els qui deien que mai menjarien aquests aucells, però arribà la gana i la majoria canvià de parer…”.

la mar quotidiana

Foto 3. Portada del llibre La mar quotidiana, de David Oliver i Bartomeu Vera.

En general, la carn d’aquests aucells mai ha tengut bona premsa. Sembla que és tirosa, xereca, d’aspecte sanguinós i olor desagradable, per sort seva. A pesar de la pressió humana directa que patiren aquestes poblacions, sabem, gràcies a prospeccions ornitològiques més recents, que aquestes espècies encara nidifiquen (sembla que en manco abundància) als mateixos indrets. De fet, ja ho feien molt abans que els humans arribàssim a les illes. Qui sap si quan partim, ells romandran aquí.

(*) Anuari ornitològic de les Illes Balears. GOB. 1997.

(**) Depenent de la localitat les espècies tenen noms populars diferents. En certs casos el mateix nom pot designar espècies diferents (cas de virot per Puffinus mauretanicus o Calonectris diomedea). Preferim assumir la diversitat lingüística tal i com és, abans de posar noms artificials o uniformitzadors.

12.856 comentaris

  • KelPect

    20/07/2019 9:38

    Cytotec Brulure acheter levitra en valais Amoxicillin Virus Reaction

  • RebUndoda

    18/07/2019 3:50

    Meilleure Facon De Prendre Priligy cialis Can Dogs Take People Amoxicillin Commander Lioresal 10mg Doxycycline Online Without Prescription

  • Stevtuse

    14/07/2019 15:35

    Letrozole tadalafil cialis from india Where Can I Buy Alli Canada Kosten Cialis

  • KelPect

    07/07/2019 3:49

    Fluoxetine 10mg Vendita Cialis Generico Kamagra Farmacia xenical 120mg no prescription Dizziness As Side Effect Of Amoxicillin Cialis Y Prostata

  • RebUndoda

    05/07/2019 19:49

    Shop Cheap Propecia viagra Cephalexin Oral Supension Online Pharmency Viagra En Sevilla

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús