El mític mulà entre Cabrera i el Cap Salines

Quan era al·lot mon pare ens va contar que pescant al bou davant Cala Rajada havien vist una bèstia marina enorme. Ens digué que era més gran que la barca, negre i ximple i que bufava aigua per amunt. Aquell animalot, almanco per mi, va ser pura ciència ficció durant molts d’anys. Els mariners, entre ells mon pare, el coneixien com a mulà. La grafia correcte és mular, encara que el DCVB recull molar i molà. En tot cas, quin animal concret és?

A la mediterrània els grans mamífers marins es deixen veure poc, en condicions gens òptimes, de forma fugaç i gairebé mai de cos sencer. Sovint sols es pot observar una aleta, una esquena o una coa que s’enfonya. A més a més, cap mamífer ha estat objectiu pesquer de la flota illenca, de manera que és bo de fer confondre’s.

mulà brollant

Foto 1. Mulà (Balaenoptera physalis) entre Cabrera i el Cap Salines just després d’expulsar aire. Autor: Gerald Hau.

Els mariners de Portocolom diuen que el mulà és l’espècie més gran que es pot observar a la nostra mar. Alguns afegeixen que el mulà és el mascle de la balena. Daniel Garcia, mariner de 77 anys que ha topat diverses vegades amb aquestes criatures, ens explicà que també n’ha vist “…tan grans com la barca del bou…” (uns 20 metres) i que tiren aigua per amunt “…com un brollador…” (foto 1). Aquesta descripció concorda amb Balaenoptera physalus, que arriba als 21 metres, 70 tones de pes i expulsa aigua verticalment. Aquest cetaci s’ha batiat de forma més estàndard com a rorcual comú.

Hi ha una població mediterrània d’aquesta espècie que a la primavera migra des del nord d’Àfrica fins al Golf de Lleó i el Mar de Ligúria. A la tardor baixen novament cap a les costes africanes, passant entre les Illes Balears i Còrsega i Sardenya. Es tracta de desplaçaments a la recerca d’aliment, i de vegades s’acosten a la vorera (foto 2).

L’ictiòleg Miquel Duran però, afirma (*) que no hi ha dubte que el mulà és el catxalot (Physeter macrocephalus). Aquest pot arribar als 20 metres i  57 tones de pes i també llança aigua, encara que ho fa cap endavant. Si mai els topau i “bufen”, mirau en quina direcció ho fan i potser identificareu l’espècie.  Recordem que en realitat, les balenes no expulsen aigua, sinó aire. A diferència dels peixos, tenen pulmons, i quan pugen a la superfície l’amollen per tornar a agafar-ne. És quan amollen aquest aire que impulsen l’aigua (o vapor d’aigua) que hi al voltant de l’enorme l’orifici.

mulà 2Foto 2. Adult acompanyat per un jove de mulà (Balaenoptera physalis) entre Cabrera i el Cap Salines. Al fons Randa, Santueri, el Puig Gros… Autor: Gerald Hau.

Sigui com sigui coincidim amb el mestre Duran que el mulà o molar, no és l’espècie Tursiops truncatus, el més comú dels dofins mediterranis. Al llevant de Mallorca els mariners coneixen aquesta espècie com a dofí o dufí. Duran va afinar aquesta errada fa anys a diccionaris i textos. Aquesta, es perpetua fa prop d’un segle, però bé, ja s’esmenarà en poder.

Si el mulà és Balaenoptera physalis o Physeter macrocephalus, potser no té tanta importància. Almanco sabem que el mulà és un gran cetaci, mític gairebé i que a més “canta”. Podeu sentir-lo aquí.

Les imatges d’aquesta mulàs, van ser preses entre el Cap Salines i Cabrera pel geògraf i ecologista Gerald Hau al març de 2011. En Gerald va poder observar dos adults amb un balenó jove durant hores a aquesta zona. No cada dia es poden veure tan a prop, ni amb tant de detall. Gràcies per compartir-les i deixar-me compartir-les.

 

(*) Miquel Duran i Ordinyana. Comentaris sobre algunes causes d’errors o d’inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins. Institut d’Estudis Catalans. 2005.

12.476 comentaris

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús