Pesca amb dinamita: Entrevista íntegra amb l’amo en Guillem “Coronell” (1923)

L’amo en Guillem Adrover Capó “Coronell” (1923) és pagès i sempre ha viscut a s’Espinagar (Manacor). Dels 16 anys i fins passats els 55, va pescar amb dinamita, una modalitat avui extingida. Facilitat per obtenir l’explosiu i un litoral despoblat i ric en peix, feien possible aquesta tècnica extrema. Entrevista sense filtre lingüístic.

l'amo en Guillem coronell 1

– Com era això de pescar amb dinamita?
Havies de vetllar es peix de damunt ses penyes, tirar es coet (dinamita) i tirar-te dins mar a cercar-lo. Jo no matava es peix, jo just me tirava a treurer-lo. M’hi tirava amb un salabre gros i anava posant es peix dedins. Pescàvem així en s’hivern.

– Per on anàveu?
De Cala Murada fins a ne’s Molar de Son Forteza, tota aquesta ribera de per aquí era bona…Cala Sequer, Cala Varques…pe’s Pla des Seny.

– Quin peix pescàveu a banda de saupes?
Mabres, llisses, déntols, llops… Es déntols solien fer devers 4 quilos. M’en record un dia, per San Cristòfol a dins Cala Bota que hi vaig anar amb en Biel des Sestadors, que estava de garriguer a s’Hospitalet. En vàrem treure una partida aquest dia.

– No hi anàveu tot sol?
No, tot sol és molt delicat. Hi anava molt amb en Tomeu “Taverner” i en Biel “de’s Sestadors” ells tiraven es coets i ets altres mos tiràvem a cercar es peix. Jo com que no era tan bo per anar a avall, aguantava més es salabre a damunt i treia ses saupes, que suren. Es qui era bo per davallar era en Mateu “de’s Cebeiar”, que ja es mort. L’amo en Toni “de s’Espinagar” també, cada viatge que feia per avall en treia un parell.

– En vàreu aprendre tot sol?
No, a jo qui me va aregar devers es 16 anys va ser en Bernat “Banya”, que era es padrí de na Catalina “Banya”, casada amb en Miquel “Negret”. Me va aregar a treure saupes. Me’n record que me vaig tirar a nedar a darrere ell per aguantar-l’hi es salabre. Això era a sa Romaguera…es primer pic que vaig tocar s’aigua volia tornar enrere de freda que era, aquell dia sí que en vàrem fer de foc, es sol ja se ponia. I així vaig partir.

– I com trobàveu es peix davall aigua?
Putes, amb sos ulls ben oberts. Llavors no hi havia caretes ni vidres ni res de tot això. T’enfonyaves i obries ets ulls, i si feia mal temps i s’aigua estava bruta palpaves es fons fins que trobaves es peix. Jo estava més a damunt s’aigua aguantant es salabre i ells davallaven i me pujaven es peix.

No vos anava bé davallar?
Si, però n’hi havia que eren més bons. Un pic a s’Ansa des Setrí, vàrem tirar un covet a ne’s déntols i un de gros se’n va anar per avall. Jo no tenia coratge d’arribar-hi però vaig dir ara veuràs. Cagondell! i me’n vaig per avall per avall, a vatuarredell sagrat, peg grapada a ne’s déntol i va ser viu, pega espolsada i me fuig. Es déntols molts de pics tornen cobrar. Llavors me torn ficar i l’hi peg grapada per sa cova, no me va fugir pus no. Va fer devers 5 quilos.

– Hi vàreu anar molts d’anys?
Tenia 16 anys quan vaig començar a anar-hi, i fins que en tenia 54 o 55. Llavors no hi he tornat pus. Es darrer pic va ser dins Cala Bota, a devora na Petita, hi ha una tenassa llarga molt bona allà. En vaig treure devers 150.

l'amo en Guillem coronell 4

– Devien passar molt de fred?
Jo mai, perquè se veu que tenc sa pell freda i es fred no me feia res. M’eixugava a ne’s sol, si en feia. Hi estava molt avesat m’entens. Quan sortíem de s’aigua,n’hi havia que tremolaven com a fulles de poll, jo pocs pics. Un pic per sa patrona de’s guàrdies mos feien un dinar, com que anàvem de quantrebando amb en “Fontanet”… i sa qüestió és que en Macià “Gustí” en Tià “Capó” i en Tofol “Reull” vàrem dir: – Hem d’anar a duu un parell de saupes, au! Vàrem anar a Ses Partions i a una tenassa en vàrem veure que pasturaven. Els hi tirarem es covet i me vaig tirar a la mar. En vàrem matar moltes…en Tià i en Macià es varen tirar darrere jo, vatuadell i varen tornar enrere tots dos de freda que era.

– Sempre era amb s’hivern?
Matàvem es peix de s’octubre per envant. A ne’s marbres era gener i febrer es temps bo.
Un pic que si que vaig passar fred va ser en es marbres. Aquest dia la mar anava bruta, però en vàrem treure 200, feia un freté. Cagondell, quan mos haguérem eixugat, vàrem veure que n’havíem deixat de morts per dins s’alga. Mos vàrem haver de tirar altre pic, llavors si que ho va ser freda! Encara en vàrem treure 16 més de marbres.

– I també vos tiràveu amb mal temps?
Jo si, n’hi havia molts que si la mar duia un poc de bull no s’hi volien tirar no, jo tenia poca por. Han d’anar molt alerta però. No és just es fred no, la mar de vegades fa aquell singlot i te pega per sa boca…n’hi ha que no ho poden aguantar.

– Tiràveu es mateix coet a tota casta de peix?
No. A n’es moixó just els hi tiràvem un capollet de covet. A n’es déntols, saupes i peix gros les tiràvem un cartutxo sencer. Sa metxa és més llarga o més curta segons es peix. Pes déntols es delicat perquè es covet ha d’explotar just en tocar s’aigua si pot ser. Ses saupes és igual, de vegades s’acosten a n’es covet i tot.

– Hi ha peix que se’n va per avall i altre que sura idò?
Si. Ses saupes sempre suren, com que tenen molta butza, però es mabres i ses llisses se’n van per avall. I es déntols de vegades pugen i de vegades se’n van per avall. Es moixó sol venir per amunt quasi tot, però si el deixes aviat se’n va per allà.

– Es moixó just el vos menjàveu o l’empràveu per pescar?
Si, per pescar també. Pensa que un temps s’oblada tota se pescava amb moixó, això de donar-los pa no s’usava. En aquell temps hi havia una moixonada per tot, feia por!, i com que es moixó se fa dins ses cales, ses oblades i es déntols entraven a pegar-hi, m’entens. Pes déntols primer tiràvem un coet a ne’s moixó i llavors esperàvem un parell d’hores fins que en venien…llavors els hi tiràvem un coet més gros.

– En vàreu fer de grosses de pescades?
Si punyeta, aquí a sa Mitja Lluna s’hi feien esbarts molts grossos de saupes. Una vegada en vàrem treure 450 i una altre pic per l’estil. Mos posàrem a un mirador, un punta que hi ha aprop a vetllar-les. La mar era ben morta…sols no feia glec.- Prepararé un covet, va dir “Es Taverner”. S’octubre venen saupes grosses a pondre i és quan són més netes. Guaitàrem i vàrem veure una ombra a sa tenassa i llavors un llambre:-vatuadell Guillem i això és negre de saupes! Els hi vàrem tirar dos de coets i la mar va quedar blanca de peix. Feien una terça amb dues unces (466 grams) cada una (serien 209 quilos). Era saupellot gros, no era saupa vella no. Vàrem fer dos viatges amb so carro de cap a s’Espinagar. Llavors no hi havia gelera i en vaig anar a repartir pes veïnats, jo no en vaig vendre mai de peix. Sa gent les feia escabetxades i així encara aguantaven un parell de dies…”.

– On compràveu es coets?
Per tot en venien, a ses drogueries mateix. Un temps no estava privat, ningú et deia res. Llavors els havíem de menester per fer clots per sembrar ets arbres, o per davallar una penya

– Deixaven molts de ferits es coets?
Vatuadell si. En Molinet, que era un macianer que venia per aquí, se va matar amb un covet per damunt Cala Bota. Feia molt de vent aquell dia, eren sis o set homos. Amb sa metxa encesa una bufada de vent l’hi va fer prendre més aviat, m’entens, no se va dar conta. Plam!, ja va estar. Diuen que va fer 50 passes i va caure mort.

…En Biel “des Sestadors” tu ho saps, va perdre es puny amb sos déntols, va ser aquí a ne’s Dumingos, era amb so “Taverner”. Mira que en Biel n’havia tirat a tonelades de coets, i es seu germà Toni també. Quan vas a n’es déntols has de dur sa metxeta curta, de manera que es covet exploti aviat, si no fugen. Jo aquest dia no hi era… es Taverner sempre deia que va ser una becada, va quedar un moment mirant es déntols me comprens, i quan s’altre l’hi va dir tira’l! ja no hi va ser a temps.

– I es va poder salvar…
Va quedar estès damunt ses penyes…en Tomeu el va donar per mort i se’n va venir per amunt a cercar gent. Sa qüestió es que en Biel va cobrar, sense es braç. No hi veia gens, per mor d’ets esquitxos de sa carn, s’ós i sa sang de sa ma, que l’hi varen ferir ets ulls. Però, se va treure un mocador o sa camisa i s’ho fermar com va poder, va estrènyer per no fer tanta sang, i paupant paupant va partir. Quan aquells davallaven a cercar-lo, el varen trobar a mitjan marina que pujava per amunt.

– I com se’n va sortir?
El se’n varen dur amb so cotxo de’n Gusti, que era s’únic que hi havia. Jo aquest dia era damunt s’era amb sa dona que ventàvem i vàrem veure pujar per amunt a ton pare, i mos ho va contar. Ai, vaig dir jo. No en va tornar a tirar cap de coet. Si mateix un dia mos va acompanyar amb so carro a aplegar saupes, però res més. Hi podria haver quedat, va du sort encara.

– Altra gent va tenir accidents?
Un altre, que l’hi deien en Jordi, ja era un homo granat, va perdre dos dits de sa ma amb un coet de moixó. Per aquí no se de ningú més, però vaig fer es servici amb un d’Artà, i cagondell, llavors vaig saber que havia perdut ses dues mans amb un coet. Festejava, i ja no se va voler casar. Llavors contaven d’un home de per ses Salines que hi pescava tonyines i un coet el va rebentar, hi va quedar.

…Llavors i es cas des Cabreret, que era un home de Felanitx, que el se’n va dur una tintorera o un altra cosa. Se va tirar a la mar a aplegar saupes que havien mort amb un covet…es que estaven amb ell quan es varen girar just var veure una bassa de sang. No el varen trobar pus.

Aquesta entrevista va ser publicada en format breu, al ARABalears el 30/11/2013.

http://www.arabalears.cat/premium/societat/Guillem-Capo-Coronell-pescant-dinamita_0_1039096238.html

5.950 comentaris

  • Stevtuse

    18/07/2019 19:05

    Venlafaxine Xr 37.5 Mg Online Uk Buy Keflex Amoxicillin Dosage Level alternativas a la viagra Cialis Tiempo En Hacer Efecto

  • Stevtuse

    08/07/2019 17:51

    Purchase Macrobid Discount Worldwide Clobetasol Website Secure cialis without prescription Cialis Online Fast Delivery Viagra Achat Kamagra

  • Stevtuse

    28/06/2019 0:39

    Canadian Medicines Online Cytotoxic Misoprostol Comprar Propecia No Hacer buy cialis Le Viagra En France Gunstige Levitra Amoxicillin Feline Dose

  • Stevtuse

    11/06/2019 13:05

    Top Pills Prix Xenical Espagne Propecia 5 Mg Cost generic cialis overnight delivery Achat Amoxicillin Prescrire Nato Medicament Viagra Pр с–рўвђ˜ Nett I Sverige Levitra Prix En Medecine

  • Stevtuse

    30/05/2019 23:03

    Indications online pharmacy Viagra Livraison Express

  • Stevtuse

    11/05/2019 2:13

    Provera 5mg Tab Viagra Cannada Amoxicillin No Rx Canadian Rx Viagra Dove Comprarlo Propecia Giudizi

  • Elias

    26/12/2015 19:27

    I’m happy very good site cost of prevacid in canada “We’d have one of those book fairs at my school, and every year, I’d buy the same book,” Coulson said. Back then, the book was more of a text-heavy almanac, but he would seek out and pore over the pictures.

  • Santo

    14/12/2015 4:02

    Could I have an application form? buy effexor xr 150 The two sides have been in negotiations hosted by Cuba since last November that aim to end a five-decade conflict that has killed more than 200,000 people. Jackson met a FARC delegation in Cuba during his visit.

  • Jennifer

    29/11/2015 7:02

    I’m about to run out of credit himcolin gel in saudi arabia The fresh hit to the tourism industry began when millions rose up against former president Mohammed Morsi at the end of June. But the troubles date back even farther — to the 2011 uprising against Hosni Mubarak.

  • Donnie

    27/11/2015 18:34

    We went to university together tadacip eu To NASA’s credit, both have also been beneficiaries of the agency’s visionary programs. The Commercial Orbital Transport Services program, or COTS, has been the Federal government’s best kept secret. Starting in 2006 under the flexibility of the Space Act Agreements, our national space agency subsidized the development and testing of commercial replacements for the aging and expensive Space Shuttle by rewarding firms for attaining certain milestones. The program was a resounding success. More than 20 businesses applied for the program, three were selected, and one of those was quickly eliminated. The total COTS investment of approximately $700 million is about half the estimated (fixed and operating) $1.5 billion cost of a Space Shuttle flight. The payoffs from this public investment include two new American companies capable of launching NASA’s Earth orbit payloads, critical redundancy for U.S. military launches, and the first entirely commercial options for non-governmental customers.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús