“Jo vaig ser fort, però als al·lots de barca ens esclatàven”

 

Als ports de les illes, moltes famílies senzilles de tradició marinera oferien els fills als patrons per embarcar-los. L’objectiu era doble: Ajudar a l’economia familiar i aprendre l’ofici. Com altres del seu temps, Daniel Garcia (Eivissa 1936) va ser al·lot de barca.

Vàreu començar molt jove?

Sí, tenia 14 anys. Mon pare va anar a parlar amb el patró Jaume “Sant” i me van embarcar al bou de “Can Jaumet”, a Portocolom. La primera setmana però, la vaig fer amb el San Bartolomé de “Can Roig”. Guanyaves molt poc, però també anaves mantengut i a ca nostra èrem sis germans.

I quina feina fèieu?

Havia de fer la compra, traginar carbó i aigua de cap a la barca… amb una paraula, no podia faltar res. Llavors feia la barca neta seguit, seguit, i me feien fregar es paiols (1) amb un gató (2) per deixar la fusta ben llisa.

També triàveu i arreglàveu peix, no és cert?

Si, i molt. Sortíem a pescar l’horabaixa i fins l’endemà. Quan trèiem el bou tots triàvem peix i quan la barca tornava cap en terra, l’al·lot havia d’arreglar la bastina (3), treurer-li la butza, tallar les coes i pelar-la tota. I no és com ara no, en aquell temps n’agafàvem set o vuit caixons cada dia. Fins i tot me feien llevar les puntes a les quissones (4).Tenia les mans desfetes de fer feina. 

RETRAT DANIEL GARCIADaniel Garcia, la setmana passada a ca seva a Portocolom. Foto J.Adrover

 

S’al·lot de barca feia tanta feina com un mariner idò.

Tanta no, més! Quan els altres havien acabat a jo em tocava rabejar el peix amb aigua sempre seguit. En aquell temps, trèiem aigua a baldes, no com ara que la treu un motor. Jo també triava les esponges, les tirava dins sa tina (5) i els dissabtes, quan tots havien acabat, jo els havia de fer netes. Tenien molt de llim i duien feina. Llavors les esponges es venien a Palma. A Portocolom totes les cases en tenien per fer net, per eixugar en terra i per rentar-se la gent.

Què guanyava un al·lot de barca?

No guanyaves res, sempre recordaré la primera paga, em donaren 7 pessetes la primera setmana de feina, de 200 que en va guanyar la barca, figura’t. Els al·lots de barca just guanyàvem mitja part, d’onze que s’en feien (6). Més envadavant em donaven 3 quartons i al cap d’uns anys 1 part perquè era molt faner i el que més peix triava.

Es portava bé la resta de sa barcada amb s’al·lot?

Ningú t’ajudava no, eres lo més baix que hi havia. Llavors, sempre eres el darrer que menjava, i tot era fred. Mentre els altres feien una becadeta l’al·lot escurava i més tard havies de servir el cafè, primer al patró i llavors als altres mariners. Una de les coses pitjors és que anaves sempre banyat, i a l’hivern et mories de fred.

Qui vos donava ordres dins la barca?

Primer havies de creure al patró, però també a tots els altres que duien més temps que tu. Si el patró et veia sense fer res, aviat et trobava una feina. Els patrons llavors eren molt autoritaris i els havien de tractar amb molt de respecte, no és com ara no.

Del vostre temps n’hi havia d’altres d’al·lots de barca?

En el meu temps anaven d’al·lots en Tomeu “d’es sord”, en Toni “Asensio”, en Pedro “Reus”… Pescàvem al bou però també anàvem a la llampuga. Llavors eres al·lot de barca fins als 18 o fins que en venia un altre més jove.

img004

Daniel Garcia, primer per la dreta (dret), dinant dins la barca. Moll de Palma 1952. Autor desconegut

Les condicions eren molt dures per gent tan jove…

Homo, jo ja havia fet feina a fora-vila de porqueret. Caminava molt però no era tan feixuc. Jo per sort vaig ser fort, però la veritat és que ens esclataven. No tots es patrons eren igual, hi havia barques que no volien al·lots. Jo pel meu natural no ho hagués consentit mai dur al·lots de barca. Anys més tard vaig ser patró i mai en vaig voler cap. No treia cap enlloc.

img008Barcada del Joven Jaimito “de Can Jaumet” a Portocolom. A dalt a la dreta Daniel Garcia amb 14 o 15 anys. Autor “Es Mut Masseta”

A ca vostra eren tots mariners?

Sí, mon pare i ma mare eren eivissencs. Mon pare feia feina amb una draga i el van enviar a Portocolom. La draga es va espenyar, i ma mare, un germà i jo, que tenia mesos, venguèrem cap aquí. Llavors esclatar la guerra i van haver de quedar. Mon pare i els germans vàrem pescar, i ma mare venia peix. Anava a vendre per fora vila a peu, carregada amb el peix, molts de dies feia 20 quilómetres a peu.

Vàreu pescar quasi tota la vida, tornaríeu fer de mariner?

Sí, era es meu ofici i m’agradava. M’hi vaig guanyar la vida, s’han de saber conformar.

Glosari:

  1. Paiol. Peça de fusta plana. Fa de paviment dins la barca.
  2. Gató. Selaci de l’espècie Scyliorhinus canicula.
  3. Bastina. Genèric que designa selacis com taurons i rajades
  4. Quissona. Selaci de l’espècie Squalus acanthias.
  5. Tina. Recipient on s’hi dipositen espècies que s’han de procesar.
  6. Sistema de repartiment dels beneficis propi de barques de pesca. És vigent.

57 comentaris

  • Stevtuse

    18/07/2019 13:32

    Propecia Cortisol Priligy Overnight Viagra Levitra Cialis L Impuissance viagra Cialis Soft Italia Cialis Zollprobleme Levitra Da 5 Mg Prezzo

  • Stevtuse

    17/07/2019 6:27

    Tamoxifen Citrate Online Propecia Patente Letrozole zoloft require prescription in canada Viagra Bestellen Eu Where Can Ibuy Ivermectin For Humans Keflex And Cellulitis

  • Stevtuse

    08/07/2019 13:02

    Avec Clomid Courbe De Temperature tadalafil cialis from india Purchase Arava Buying Cialis In Israel Amoxil Sur Ordonnance

  • Stevtuse

    07/07/2019 20:25

    Trusted Site For Generic Cialis Propecia Propecia And Levitra buy viagra Keflex Used To Treat Ear Infections Tadalafil 10 Mg Tablets Good Price

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús