“Pescàvem més peix abans amb un llaüt, que avui amb una barca del bou”.

Guillem Pons Ferrer “Trapasser”. Mariner. Nasqué a Santanyí el 14 d’abril de 1931. Quan la comare el començava a treure, sentiren un esclafit; era la banda de música de Santanyí que donava la benvinguda a la segona república. (Part 1).

Començàreu molt jove a pescar?

Ja anava amb la barca als 10 anys, és per això que encara ara me’n record bé de les pesqueres. Als 13 anys ja pagava al pòsit (1) de pescadors, ja era mariner.

El vostre pare ja pescava?

Sí, ell havia comprat un llaüt a mitges amb un conco meu. Jo i els meus germans, en Baltasar i en Toni, començàrem amb ell. Amb el temps vàrem arribar a manejar 3 llaüts a la vegada. Pescàvem de tresmall, d’artet (2), amb la moruna (3), al bou, de palangre i la llampuga, segons el temps.

GUILLEM TRAPASSER bona.JPG2

Foto 1. L’amo en Guillem “Trapasser” mostrant-mos un corn de cornar, o “corn femella” a ca seva. ell el feia sonar per anar a vendre peix.

 Com començàreu a pescar amb la moruna?

En Pere i en Biel “Torres” hi pescaren a Palma. En acabar la temporada varen voler provar-ho a Santanyí i partírem a pescar plegats. El primer any no agafàrem gaire peix i mos proposàren comprar la seva part. La duguérem a eixugar a Portopetro, perquè a Cala Figuera no hi cabia estesa. Varem fer-ne un mapa; contàrem les malles, midàrem la màniga i l’estudiàrem molt.

I llavors vau pescar més?

Llavors agafàrem molt de peix. La calàvem la primavera fins a mitjan estiu. Agafàvem sobretot cervioles. Cada temporada feiem un parell d’agafades de 30 o 40 que passaven els 20 quilos cada una. Agafàvem molts de bonítols, d’entre 1 i 4 quilos, just de bonítols fèiem sa setmana. N’hi havia molts un temps, ara fa anys que no n’he vist cap. També trèiem 4 o 5 mussoles grosses per temporada.

Venia peix gros a voltar la moruna?

Sempre teníem “mal peix”; tintoreres, marraixos, qualque dentusso (*) i sobretot llunades (*). De llunades en trèiem 6 o 7 cada any, féien 30 o 40 quilos, és una bastina tan bona com la mussola vera. Aquest peix solia fer mal a s’ormeig.

trapasser 1

Foto 2. L’amo en Guillem “Trapasser” al taller de ca seva. Febrer de 2014.

Quina va ser la pescada més grossa?

Vàrem treure 480 cervioles, de 7 fins a 25 quilos. Els bouers no mos podíen veure de peix que dúiem, perquè omplíem la gelera de la llonja de Sa Cala. En número de peixos va ser la pescada més grossa, però en pes en fèrem per l’estil o més grosses. El peix s’anava acaramullant dins l’ormeig, i el trèiem així com el peixater el venia. Agafàvem més peix amb un llaüt llavors, que ara una barca del bou.

Just en calàveu una?

En vàrem arribar a tenir 3 de calades. La de s’Amarador era la més peixatera. Llavors en calàvem a Sa Cova des Fum i a Sa Cova des Bastons, però les mudàvem de lloc; a S’Escull de s’Almunia, a S’Escull de ses Orelletes, a Na Fontanella o al Caló de ses Agulles.

Dins la moruna hi va entrar un vell marí?

Sí, jo el vaig veure 4 o 5 vegades ajagut damunt sa xarxa, venia a treure peix, però un dia va quedar dins sa màniga. Resultà ser una femella a punt de parir. El vàrem dur a Sa Cala i l’amo en Tomeu es carnisser va venir a fer-li sa pell, a damunt s’Escar de Can Ferrereta. Quan l’hi havia treta, l’hi va obrir sa panxa i hi va haver sa petita. Feia 7 quilos abans de néixer.

En veiau sovint?

Aquest el vam veure més de 20 vegades ferm. Hi havia una colla, i feien es niu dins una cova de cala Santanyí, que se diu Sa Cova des Vell Marí. També el veiem per s’Escull de s’Almunia i de matí prest solíem topar a Sa Punta de s’Estret des Temps, ell anava cap a Cala Santanyí i noltros cap a s’Amarador. De vegades vèiem la colla.

toni mestre i trapasser

Foto 3. Entrevistàrem l’amo en Guillem “Trapasser” amb els santanyiners Toni Mestre, Joan Mestre i Cosme Aguiló “Gaspar”.

Se’n duia peix de la moruna?

Molts de dies trobàvem mitja círvia (6) menjada, la començava pes cap i en arribar a sa butza s’aturava. En aquell temps fèiem una escala arran de mar amb altres homos, els hi dúiem sa mitja círvia i encara en menjaven a voler.

L’aprofitàreu?

Vàrem dur sa pell a arreglar a Sa Calatrava de Palma, però no la van saber arreglar. L’hi van fer clapes al pèl i ja no mos va agradar per fer una estora. El meu germà fèia de pagès, i va aprofitar-la per fer corretges pes mul. També forràrem els rems de la barca. Se’n va fer una cançó i tot (7):

 Quan ho vàrem anar a mirar

ho trobàrem desbaratat,

Mos pegàvem tocs pes cap

què serà això Baltasar?

Es puta des vell marí

que dins sa màniga entrà

sa círvia que es va menjar

la tengué mala de pair.

Tretze pams de llargària tenia

i crec que ho va midar bé

perque era un picapedrer

que just suallà hi havia.

Quan l’hi fèrem s’anatomia

allà en mig de la mar

un altre en vàrem trobar

dins sa panxa que dormia

i va ser sa seva filla

però ja no regnarà.

 També es pescava amb dinamita per Santanyí? 

Jo no hi anava, però en coneixia molts que hi anaven. Un llombarder, en “Porraseret”, va perdre ses dues mans amb un coet. M’en record que al cap de dos mesos el vaig topar a sa farinera a moldre blat. Ell just, jut havia acabat de saldar ses ferides. Es posava ses regnes del mul a davall s’aixella, i així duia es mul a lloc. Me va dir “vine i m’ajudaràs a carregar es sac”. Com va estira ses mànigues i vaig veure aquell braç tallat, uf… no vaig poder alçar es sac de sa impressió que em va fer…No va ser l’únic, altres 4 o 5 els hi rebentaren. Un homo que feia un pou va tirar un covet a dins, però no va explotar. Al cap d’una estona va davallar i el covet va tornar partir…Plam!, i el va matar.

Anàreu de contrabando?

Sí punyeta, no se si hi ha ningú dins Santanyí que n’hagi tocat tant com jo. Manejàvem molts de sacs de café, feien 60 quilos. Duien caixes de metxeros de Tanger, que feien 100 quilos. No hi ha res tant mal de dur com aquelles caixes. Les dúiem amb una post damunt l’esquena i la te senties a dins s’espinada. Molts d’homos anaven a Tanger a cercar genero de contrabando per vendrer-lo aquí. Almanco tres santanyiners varen quedar per allà perquè hi trobaren una dona. No sols eren ets homos que barataven de dona emperò. Un santanyiner que va passar una temporada allà, va poder telefonar sa dona, i l’hi va dir “ai, jo pens molt amb tu”. Ella l’hi va dir “jo també, qualque dia no dorm i tot, mira si pens amb tu que he quedat embarassada!”.  

  1. Pòsit. Institució dels mariners que els procurava assistència.
  2. Artet. Ormeig d’arrossec, com el bou però més petit.
  3. Moruna. Ormeig de parada. El peix hi entra i no pot sortir.
  4. Dentusso. Salroig, o tauró blanc (Carcharodon carcharias).
  5. Llunada. Peix martell (Sphyrna zygaena)
  6. Círvia. Cerviola grossa.
  7. Recollida per Franscesc Avella el 1975.

10.958 comentaris

  • Stevtuse

    21/07/2019 3:46

    New Primatene Mist Inhaler Pallet And Amoxicillin cialis Keflex Expansion Compensators

  • Stevtuse

    11/07/2019 9:29

    Venta De Priligy En Argentina generic viagra Cealis India Cialis Romania

  • Stevtuse

    29/06/2019 23:57

    150mg Clomid Clomiphene Citrate Viagra Generic For Salebest Price Atorvastatin cheap cialis online Buy Viagra Paypal Accepted Costco Pharmacy Propecia

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús