“Vaig tenir el destí de mirar amb el vidre” (segona part)

Entrevista a Guillem Pons Ferrer, Trapasser (Santanyí, 1931). Mariner.

Vos vàreu pescar d’artet (1)?

Sí molt d’anys perquè llavors s’agafava peix. Cada dia fèiem entre 28 i 35 caixons (2), més no perquè el peixater no en podia vendre tant. Solíem fer 25 caixons de gerret de negre (3), 2 de molls, 2 de peix bo, 2 o 3 de morralla i 1 o 2 de calamars.

Vau agafar peixos grossos?

Amb l’artet agafàrem una romaguera (4) d’uns 200 quilos. El meu germà va dir: n’hem de dur un tros a Llucmajor que allà es ven molt de “peix de tall”. Feia 4 pams de gruixa i just d’un tros d’ala n’omplirem 6 caixons. La resta la tiràrem a la mar davant Es Morràs, pensant que tanmateix no es vendria. Quan el germà tornà de Llucmajor mos diu: Cagondell hem perdut un jornal! Sortírem a la mar altre pic a veure si encara la tornaríem treure, però no la trobàrem.

Quins altres ormejos heu manejat?

Hem pescat de tresmall en terra i també més fora per la llagosta. Calàvem palangres de suret, d’anfòs, de vol, de sard, palangró…segons es temps i es peix que volíem pescar. També vaig anar uns anys amb barca del bou i amb el llaüt pescàvem amb sa vaqueta (5). A la llampuga hi vaig anar 24 anys seguits. Cada any agafàvem una tortuga, fèiem un aguiat i deixàvem fer les altres.

Quina feina vos anava millor?

El qui sempre fa una feina té avantatge sobre els altres en allò com és natural. De la barcada, jo vaig tenir el destí de mirar amb el vidre. Es tracta de mirar el fons, cercar les barbes per calar bé s’artet o ses xarxes, mirar dins sa moruna si hi ha peix i que fa…

“Qualque dia no record de vaig dinar ahir, però les senyes les tenc gravades al cap”

 Véreu moltes coses davall aigua?

Moltes. He vist esbarts de 20 o 30 cervioles anar darrere una fluixa escada amb una sípia viva. No hi peguen de cop, hi van molt aprop totes plegades…fins que en surt una de l’esbart i se posa a un parell de pams de s’esca. És aquesta la que hi pega. Ses círvies es trien en esbarts segons el seu pes, fan esbart les nascudes el mateix any.

Que més véreu?

Vaig arribar a saber es temps que faria mirant els pardals de moro (6). Ells viuen amagats a dins l’alga, aprop de la barba. Si se feien cap a dins s’arena “bon temps segur”. Quan les veus que tots s’en van de cap a s’alga “se posarà mal temps”. Hi ha crancs que són senya de mal temps; se posen una fulla o qualque cosa damunt es cap, l’aguanten amb ses dues cames curtes i amb les altres caminen.

Quin peix trobau que ha minvat?

Tota casta de peix. Hi havia molts de bonítols, però fa anys que no n’he vist cap. Una bastina que s’ha perdut és la quissona (7). N’agafàvem al volantí i hi havia barques que calaven xarxes quissoneres en Es Fortet de s’Almunia i Es Fortet de Cala Sacorrada. Qualque dia duien les xarxes plenes. En Rafel “Beiot” un pic va fer una ensacada (8) de quissones amb el bou i el van haver d’auxiliar. En va du prop de 600 quilos.

I Quins altres peixos?

Un altre peix del que feien ensacades era es galló (9). Quan s’en agafava molt el bou surava i les barques havien de fugir de tant que n’hi havia. També més en terra se’n posava, amb l’artet i sa vaqueta en trèiem. Les cranques se van esvaïr del tot, n’agafàvem moltes també. Un dia a Cabrera n’agafàrem 42. Arribàven a fer 3 quilos. Les farrasses grosses també han minvat.

Les bastines (10) són el que més ha davallat?

Sí, amb la moruna en trèiem de grosses. N’hi havia que venien darrera les tonyines i les círvies. Trèiem llunades, marraixos, mussoles i qualque dentusso (11) que te 6 o 7 fileres de dents i arriben a fer devers 700 quilos. En vàrem treure un de molt gros a s’Amarador.

trapasser 3

Algú més en va pescar algun?

En Pere “Torres” en va agafar un a Na Fontanella amb una solta. Quan pujaren aquell peixot encara era viu, i començà a espolsar fort, amb sa boca oberta…fotre! Els mariners es feren enrere en veure aquelles dents, sobretot un que nomia Mateu. Diuen que en Pere amollà:

 

Mateu, quina por l’hi tens

a n’aquest peix que hem enganxat

o és que te fa feredat

aquest bitxo amb tantes de dents.

Teniu bona memòria encara?

Quan tornes vell no recordes de que punyetes vares dinar ahir, però de les senyes de les pesqueres m’en record molt bé. Vaig començar a sortir amb mon pare a 10 o 11 anys i controlava el motor i la palanca. Mon pare em deia “mira ses senyes, gira per fora, gira pe’n terra” i em quedaren gravades.

  1. Artet. Ormeig d’arrossec.
  2. Cada caixó eren prop de 10 quilos.
  3. Gerret “de negre”. Gerret no adult, capturat dins l’alguer.
  4. Romaguera. Dasyatis centroura.
  5. Vaqueta. Art d’arrossec, semblant a un bou petit.
  6. Pardal de moro. Holothuria forskali
  7. Quissona. Selaci Squalus acanthias
  8. Ensacada. Omplir el bou de peix o brutor.
  9. Galló. El peix Capros aper
  10. Rajades i taurons (Selacis).
  11. Dentusso. Solraig o tauró blanc Carcharodon carcharias

 

12.695 comentaris

  • PatrickAsype

    16/11/2019 14:39

    What color is diabetic urine metronidazole 500mg? Diabetes insipidus is a rare circumstances that causes your group to make a great deal b much of urine that is “http://metronidazole.500mgantibiotics.com metronidazole,” or colorless and odorless. Most people pee out 1 to 2 quarts of urine a day. August 5, 2019 12:10

  • Darpurce

    04/11/2019 12:31

    canadian drugs what is the study of medicine

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús