“La nansa no destrueix la pesca, com fan altres arts”

Francesc Vives Casteller “Bultat” (1926), nasqué a Au Moll (Pollença). Als 14 anys ja anava embarcat. Va pescar amb artet, palangre, xarxa, al bou, la llampuga però sobretot llagosta amb nansa. Encara ara fa o adoba qualque xarxa perquè els mariners joves l’hi demanen.

FRANCESC BULTAT 3 (2)

Foto 1. L’amo en Francesc “Bultat” mostrant com es fa una nansa.

Queden pocs mariners del vostre temps a al Moll?

Són tots morts. Si mires aquesta foto (ens mostra una foto d’un dinar dels anys 80 on hi ha uns 15 mariners) veus que la gent que surt s’ha porgat molt. Som antic jo aquí a al Moll. Quan vaig néixer just batejaven a Pollença, però a jo ja em batejaren al Moll, vaig ser dels primers.

Ha canviat tant el port de Pollença?

Mira-ho, ara està tot edificat. Quan jo era nin tot això formava part de la possessió de Bóquer, tot eren conreus i garriga. He vist construir tot lo que ara es veu.

A quina edat començàreu a pescar?

A l’edat de 14 anys vaig començar d’al·lot de barca amb “El Vell Roqueta”, a La Vall de Bóquer. Era un bon patró, va anar a pescar llagosta molts d’anys Als Columbrets (València), amb un llaüt. Un temps hi havia un parell de llaüts mariners a La Vall i altres tres a Sant Vicenç. Llavors vaig pescar molts d’anys amb mon pare i el meu germà.

FRANCESC BULTAT 1a

Foto 2. L’amo en Francesc “Bultat” mostrant una nansa feta seva.

Vos pescàreu llagosta amb nanses, no és cert?

Sí, és la millor pesca que hi ha. Noltros calàvem fins a 60 nanses. Cada filera duia 10 o 15 nanses, que anaven cada 9 braces. Les pescàvem de març a setembre i ho trèiem tot a mans. Hi havia dies que no se n’agafaven més que 2 o 3, però quan anaven de borina (1) entraven molt. La llagosta és molt llunàtica, de lluna nova n’agafàvem més.

Era una pesca incerta, o cada any fèieu bo?

La temporada solia ser bona perquè un temps hi havia peix. Hi havia dies magres, i a vegades passaven dies que n’agafàvem poques. Emperò, sabíem que no havíem de passar pena, ja entrarien. Podies calar i agafar-ne 10 o 12 cada dia, minvar i al cap de poc temps tornar a agafar-ne. Si es posava llim al fons però, no n’agafaves, perquè elles en fugen.

L’han de conèixer la llagosta per pescar-la…

Fa coses molt rares, podies calar una filera de nanses damunt elles i no agafar-ne i al cap d’uns dies calar allà mateix i si estaven de gaita (2) n’agafaves 2 dins cada nansa. Un dia bo podies agafar-ne 25 o 30. Quan començava la temporada pescaves més mascles, però arribats a Sant Pere estan més magres, perquè ja han emprenyat les femelles i ara són aquestes que estan més plenes. La llagosta més grossa que he agafat va fer 3 quilos, però la vaig treure amb un palangre, a la Punta de Can Camota, es va enganxar per una cama.

Les nanses les fèieu voltros?

Sí clar, els dies de mal temps fèiem nanses o adobàvem xarxa o palangre dins la portassa. Anàvem als torrents i tallàvem canyes, joncs i verdancs d’aladern. S’han de tallar de lluna vella i així no se corquen mai. El jonc s’ha d’eixugar a l’obra. Llavors xapàvem les canyes amb els xapadors (3) i les fèiem.

FRANCESC BULTAT 6

Foto 3. L’amo en Francesc “Bultat” mostra dos xapadors de canyes, fets de fusta d’alzina.

Quines són les pescades més grosses que heu fet?

Un dia bo amb les nanses agafaves 20 quilos de llagosta i peix bo variat. També fèiem pescades grosses amb l’artet (4), agafàvem molt de gerret. Aquí a l’Illeta de Formentor n’hi pescàvem molt, un dia hi pescàrem 300 quilos d’espets. Tot sol, he tret una dotzena de mussoles, de prop de 15 quilos cada una.

Hi havia tant de peix com diuen un temps?

La gent ara no ho creu, però jo ho he viscut. Jo tot sol calava 30 palangres pels déntols i qualque pic vaig pescar 80, 90 i fins a 110 quilos i les treia “a mans”. Pareixia que tot era verge. Una temporada vaig pescar al bou i també treien molt de peix. Férem molt bones pescades de rafels (5), un peix molt bo que ara no en veus. En vam fer una pescada de 400 quilos.

FRANCESC BULTAT 5 (2)

Foto 4. Detall d’un xapador de canyes.

Quina esca hi posàveu a la nansa?

Anàvem a fer esca amb el gànguil, era molt bona la vaqueta, l’esparrall, les mores (6)… peix d’escata petita, perquè l’escata bromeja. També el culet (7) era bo. Fèiem un parell de tirades amb el gànguil o quan dinàvem amollàvem l’escandall (8) una estona. La ferrassa també és bona, perquè fa molta sang.

També agafaven peix les nanses?

Pescaves cap roig, mòllera i uns que han desaparegut, els gatvairos i les cranques. Els gatvairos feien 3 o 4 quilos i eren molt apreciats. Dúiem tanta pràctica, que el peix el trèiem per l’anfàs (9) d’un cop, sense tocar-lo amb les mans. La feina ensenya, m’entens. Quan jo era jove, un mariner o un fuster n’aprenia amb un mestre, ara s’ensenya a l’escola, va d’una altra manera.

Les guardàveu als vivers les llagostes?

Sí, les teníem allà i les anàvem traient així com el peixater les demanava. Dins els vivers no hi han d’estar massa temps, perquè s’amagreixen encara que tenguin menjar. De vegades agafàvem qualque llamàntol i l’hi havies de fermar les mordales per posar-lo al viver, perquè mossegava les llagostes.

FRANCESC BULTAT 4 (2)

Foto 5. L’amo en Francesc “Bultat” mostra un gat, fet de pedra. S’usava per desenrocar xarxes. Pesa uns 25 quilos.

És la nansa, la pesca que més vos ha agradat?

És lo millor que hi ha, no destrueix la pesca com altres arts. Si cales xarxes a un lloc que hi ha peix o llagosta, l’agafes. La nansa no, podia haver-hi llagostes acaramullades com a formigues, calar nanses a damunt i agafar-ne just un parell. Pots tornar-hi l’endemà, perquè el peix no s’asusta ni es pesca tot.

Tots els fons rocosos eren bons per llagosta?

Com més roca millor, però noltros n’agafàvem dins l’alga, on feies fons d’ull (10). L’hi dèiem llagosta negre, perquè agafava el color de l’alga. Dins el coionar (11), que hi ha uns pinets molt forts, el peix no se fa tan gros. Hi ha pedrenc, a uns 20-25 metres.

Qualque peix es menja la llagosta?

Si trobes una llagosta morta dins la nansa, és que un pop l’ha xupada. La llagosta es menja la morena, la moren el pop, i el pop la llagosta. Els gatvairos també hi entraven per menjar qualque llagosta a la nansa, quan els llevaves la butza sempre hi duien llagosta a dins.

Com valorau els avanços, com la maquinilla?

Fa més bon fer feina, clar, noltros vam ser dels primers d’El Moll en posar-ne. Un temps però, com que trèiem el palangre a mans, sentíem el peix que espolsava. Amb la maquinilla no el senten i perden peixos bons perquè estiren massa fort i el fil es talla o el peix romp. Llavors, com que trèiem poc a poc, defensàvem més el peix. Si el peix no volia venir, el cansàvem, trèiem poc a poc, i si enrocàvem o l’hi amollàvem el gat (12).

Què trobau de com es pesca ara?

Als joves els dic, no pot ser voler pescar tot l’any amb el mateix art. Calen xarxes tot l’any, i així la pesquera no descansa. Un temps calàvem nansa, palangre, xarxa, artet, qualque solta (13), i anàvem a la llampuga, cada cosa al seu temps. Quan pescàvem de xarxa, érem 4 homos dins la barca i dúiem 18 peces. Dins un llaüt gros hi anaven 7 mariners i ara n’hi van 1 o 2.

Es feia el jornal amb manco xarxa, menys motor…

I clar, tants d’avanços no han estat bons. Noltros just calaven d’auba i de prima, un parell d’hores, i les trèiem, el peix venia molt guapo. Ara, deixen du 40 xarxes per homo i les tenen calades tota la nit. Molt de peix ve puat (14) i l’han de tirar, comprens? També agafen jonquillo, que és la menjua de molt de peix, i per això no n’hi ha tant a dins la badia d’Alcúdia. Mai en vaig voler pescar.

Què trobau de les vedes?

Veda i mida sempre n’hi ha haguda. Un temps la llagosta havia de midar un mínim de 17 cm del coll fins damunt els ulls. Ara ha augmentat a 24. El mal però, és que noltros dúiem un motor de 4 cavalls i ara en duen 10 vegades més.

Heu parlat de molts de peixos que s’han perdut.

No és només el peix, noltros vèiem el ca marí (15), que també s’ha perdut. Agafava qualque peix de la xarxa, i sabies que era ell perquè deixava 3 forats. El peix el se’n duia i se menjava a una altra banda. Quan surt de l’aigua el ca marí tosseix, el vaig sentir un parell de pics. Un temps també veies més virots i baldritges, que es tiraven a les moles de peix.

Hi havia maneres de saber si venia mal temps?

Homo, hi havia el nívols de furo, que eren uns nívols prims senya de vent. Quan sortia el sol, si duia un braverol (16) al costat, també era senya que entraria mal temps. Un temps crèiem en moltes coses. Mon pare es posava un cavallet de mar davall la gorra, deia que així no tenien mal de cap mai. Quan pescaves una mare d’anfós, solia ser senya de poc peix, i quan veies el cadafet (17) era que venia el fred.

Trobau que la gent coneix poc el peix avui?

Un temps a Pollença se’n menjava molt. Els peixaters l’acabaven sempre, perquè tothom coneixia el peix i la manera millor de cuinar-lo. En primer no hi havia geleres, però el conservaven bé. Els “Durais”, mariners que pescaven a Sant Vicenç, feien sostres de palmes i de peix dins el cove i l’hi posaven un pedaç damunt. El duien a Pollença i semblava acabat de pescar.

Fèieu peix sec a Pollença?

No gaire. Un Valldemossí que va pescar amb noltros, posava la bastina i les mòlleres amb aigua i sal dos dies, i llavors les penjava al sol. En ser eixut, el peix el guardava a l’ombra, i cada any se’n duia un bidó ple per menjar a l’hivern. En aquella banda fa molts de dies de mal temps i els valldemossins no poden sortir a pescar.

Quines altres coses se menjàven i ara ja no?

Noltros cuinàvem dins la barca, amb un fogó, i hi menjàvem. Mos agradava el fetge del gatvairo. L’embolicàvem amb un paper i el posàvem dins la cendre calenta, allà es covia poc a poc. Lo mateix amb part de la butza, que era bona. A Pollença es menjava molt la butza de tonyina, que se rascava i era molt bona per fer sofregida o aguiada. I la tortuga, que si l’hi lleven el gras, és molt bona aguiada.

  1. De Borina. Que les llagostes tresquen pel fons.
  2. Estar de gaita: Anar més alegres, moure’s.
  3. Xapador. Eina de tall de fusta d’alzina.
  4. Artet. Ormeig d’arrosec estirat per homos.
  5. Rafel. El peix Trygla lyra.
  6. Mores. El peix Spicara maena (mascles amb lliurea reproductora).
  7. Culet. Sípia molt petita del gènere Sepiola.
  8. Escandall: Plom del volantí, o el mateix volantí.
  9. Anfàs. Part, en forma d’enbut, per on entra el peix a la nansa.
  10. Fer Fons d’ull. Intuir l’hàbitat del fons de damunt la barca.
  11. Coionar. Hàbitat de fons pedregós.
  12. Gat. Rotlo de pedra que serveix per desenrocar xarxes i palangres.
  13. Solta. Xarxa de tresmall molt alta.
  14. Puat. Menjat o xupat per petits amfípodes.
  15. Ca Marí. La foca Monachus monachus, extingida a les illes.
  16. Braverol. Núvol morat o vermellós.
  17. Cadafet. L’aucell marí hivernant Fratercula artica.

11.339 comentaris

  • KelPect

    27/07/2019 9:11

    Kamagra On Line cialis Levitra Purchase Usa

  • Stevtuse

    20/07/2019 18:18

    Cialis Generico Postepay buy viagra Amoxicillin 50mg Priligy Zuzahlung Cialis 60 Mg Angleterre

  • Stevtuse

    19/07/2019 7:42

    Levitra Cialis Diferencias Wiki Amoxicillin Can I Order Diflucan Online viagra Cialis Internet Avis Clomid Estima

  • Stevtuse

    18/07/2019 23:26

    Cialis Y La Comida generic viagra Vendita Viagra In Farmacia

  • Stevtuse

    18/07/2019 16:15

    Amoxicillin And Lab Tests viagra Viagra Nachmache Viagra Comment Marche

  • Stevtuse

    18/07/2019 6:44

    Propecia Low Testosterone Causes Viagra Ritardante viagra online prescription Cialis Und Ruckenschmerzen Uses Of Amoxicillin

  • Stevtuse

    17/07/2019 3:20

    Cialis Generico Donde Comprar viagra Amoxicillin Clav

  • RebUndoda

    15/07/2019 21:00

    Zaditor Kamagra Online Kostenlos how to buy levitra Order Antabuse Disulfiram Online

  • KelPect

    14/07/2019 15:34

    Propecia Hirsutismo cialis overnight shipping from usa Cialis Grande Bretagne

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús