Els mariners no sembram, només collim, i la mar té un límit.

Josep Bonnín “Pep Domingo” (Alcúdia 1938) és mariner. Ha pescat amb llaüt i barca del bou dels 10 als 69 anys. Parla amb una una passió desbordant de la mar, de la gent i les barques.

Vos hi posàreu molt prest a pescar?

Casi casi vaig nèixer dins la mar. Als 10 anys ja me van embarcar amb un llaüt, a Alcúdia, d’al·lot de barca. Oficialment però, va ser a l’edat de 15 anys. Mon pare va haver de signar-me la primera cartilla, el febrer 1953 (ens mostra el document). Primer me vaig embarcar per menjar, llavors guanyava un quartó (1) i poc a poc anaves guanyant un poc més.

A ca vostra ja eren mariners?

No, però mon pare tenia una barca del bou i dos llaüts i traginava peix. El mal va ser que en estallar la guerra civil, l’hi van confiscar la barca del bou per guardar la costa, perquè molta gent fugia cap a Alger i cap a Menorca. Els camionets de traginar peix també els hi van confiscar. L’hi tornaren tot al cap d’uns anys amb molt mal estat. Allò va ser la ruïna i es va haver de posar a fer de forner. Jo i el meu germà però, volguerem pescar.

pep domingo

Foto1. Josep Bonnín és conegut com el patró Pep “Domingo” o “Xeringa” . Abril 2014.

Pescàveu la llagosta?

Sí, començàvem a pescar-la pel febrer amb nanses. Així com avançava la temporada anàvem substituint la nansa per xarxa. Entre Alcúdia i Menorca, hi ha molt de redol bo per pescar llagosta. Pots “fer fallat” (2) a qualque redol, però casi tot és bo. Moltes vegades envers de tornar a Alcúdia entravem a Menorca, així no gastàvem tant de gas-oil. Dúiem un motor de sols 4 cavalls, gastava poc, però com menys combustible gastaves millor. Dormíem dins les cales o a Mahó, i fèiem la vida a bordo. Molts d’anys més tard, vaig pescar la llagosta Blanca. Darrera Formentor n’agafàrem 180 quilos, a devers 220 braçes. N’agafàvem molta perquè era verge tot, ara, no és rentable perquè fas molt de mal a l’ormeig, el fons oscil·la molt de cop. Un pic en vam agafar una de 5’7 quilos. Mai n’he vista altra tan grossa.

També vau pescar amb la moruna?

Sí, la calàvem pel Cap des Pinar. Agafàvem cervioles i tonyines. Darrera sempre hi venien peixots més grossos. El 1969 vam treure un salroig (3) que va fer 1200 quilos. Aquell any en vam pescar 3 en 5 dies (ens mostra les fotos), els altres d’uns 600 quilos. Aquest tan gros dúia una tonyina de 50 quilos dins la panxa. També s’havia menjat el ca del pastor de la possessió de Betlem (Artà), que l’havien tirat a la mar. Dins la butza hi trobarem el collar, amb la inscripció. El varen tirar a la mar per no gastar un cartutxo.

Més tard anàreu a Palma, no és cert?

El 1969 vaig anar a viure a Palma per fer de mariner del port, però mai me vaig desvincular de la pesca. Els dies de festa i qualque temporada seguia pescant. El 1982 vaig reenganxar, hi havia crisis i els meus fills volíen que els ensenyàs a pescar. Vam armar un llaüt gran i començàrem a pescar altre vegada.

 

IMG_7820

Foto 2. El patró Pep “Domingo” ens mostra el póster on hi ha imatges d’algunes de les seves captures de Salroig. Abril 2014.

Per quines zones pescàveu?

Entre Sa Dragonera i Cabrera hi ha molt de fort (4). Llavors però, començàrem a anar a Es Fort de’s Francès (5). És a més de 50 milles del porT, però quan hi començàrem a anar hi havia una peixetada que feia colló. En 6 llevades (6) vam dur 580 quilos de llagosta. Hi havia molt de peix també, un dia pescàrem 27 caixons de raps. Qualque dia dúiem altre 20 caixons de peix bò, xerna, pàguera, cap roig…A enlloc he vist tanta llagosta.

I també vau pescar a les Illes Columbrets, cert?

Hi anàrem entre el 1983 i el 1987. Partíem del port el diumenge i arribàvem al cap de 12 hores si fèia bon temps. Tornàvem el divendres. Per Sant Joan ens aturàvem, perquè amb la calor el gel no aguantava tant. Sempre recordaré el primer any, calàrem 26 xarxes i agafàrem 222 quilos de llagosta blanca. Cada llevada, pescaves 8 o 10 caixons de cap roig damunt el placer (7). Era un lloc molt ric i el peix era gros i guapo. El mateix dia, amb una xarxa, pescàrem un espet de 11 quilos i un bonítol de 9.

Altres mallorquins ja hi havien anat més antigament…

Sí, els Pollencins ja hi anaven a la vela, els moixos, els durais, el xerpats… El 1944 dos llauts que venien d’allà van naufragar i moriren 5 mariners, alguns eren fills de cosins de mon pare. Va ser una tragèdia molt gran.

A les Columbrets, fèiau vida dins la barca?

Les Illes són molt petites, tenen far, un cementeri i un pou, però estàvem sempre dins la barca, 8 mariners. Allà coincidíem amb mariners de d’Alcanar i de Sant Carles de la Ràpita. Al principi desconfiàvem uns dels altres, però acabarem fent amistat. Qualque vespre abarloavem (8) i passàvem la vetllada plegats.

Més tard canviàreu el llaüt per la barca del bou?

Un fill va voler provar-ho amb una barca més grossa. Llavors hi havia una febre grossa, però és una ruïna perquè les despeses són molt grans. Va ser una equivocació no seguir amb el llaüt. Fèiem la temporada de la llagosta, pescàvem 3 mesos de palangre i a l’hivern arreglàvem les xarxes. La barca del bou però, ha de pescar tot l’any i la despesa et menja. L’any 90 hi havia 57 barques del bou, ara no arriben a 30, aquesta és la prova.

Quedaran mariners a les illes?

És que mariners, mariners ja no en queden. Hi ha gent que pesca, però no és lo mateix. Tampoc hi ha prou peix, i d’això en tenim la culpa tots. Els motors grans i tanta tecnologia ha estat la mort, han llevat feina i han tret massa peix. Els bous passen per dins els espessos (9) on mai s’hi havia pescat. A més els mariners han de competir amb 50.000 afeccionats. La gent ha d’entendre que els mariners no sembram, només collim, i la mar té un límit.

  1. Quartó. Els sous del mariners es mesuren en parts i quartons.
  2. Fer fallat. Tenir part de les xarxes calades a llocs amb poc peix.
  3. Salroig. El tauró blac Carcharodon carcharius.
  4. Fort. Fons rocós.
  5. Fort des Francès. Zona molt rocosa situada entre Eivissa i Mallorca.
  6. Llevar. Treure la xarxa o l’ormeig calat.
  7. Placer. Plataforma continental.
  8. Abarloar. Posar-se una barca vora una altre.
  9. Espessos. Zones molt rocoses, on els bous no hi passen.

     

868 comentaris

  • דוקטור פוליש

    10/09/2017 16:46

    I do not even understand how I finished up here, but I assumed this put up used to be good. I don’t recognise who you are however definitely you are going to a well-known blogger in the event you are not already ;) Cheers!

  • Clay Tempered Samurai Sword

    08/12/2016 15:49

    Swordaxe was great! We got the shipment which came with oil for the sword, well due to packaging it leaked and there was no more oil to clean the weapon. We contacted Swordaxe and they replied back in five minutes and sent us a new package of cleaning kit. There are great and will do business with them again!!

  • matt

  • matt

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús