Jo era bo per treure el peix amb una agulla i un fil.

Martí Sureda Riera “Vives”, Son Macià (1928). L’amo en Martí sempre ha estat pagès. Quan tenia temps anava fins a vorera de mar a pescar, amb canya, llença i sobretot amb dinamita. La seva especialitat era treure peix de la mar, sense careta, aletes ni “res artificial“.

Vos sempre heu fet de pagès a ca vostra?

Sí, vaig néixer a Can Vives i per allà he fet de pagès tota la vida. He guardat ovelles, he segat, he fet clots per sembrar arbres, batre damunt s’era…de tot. Un temps quan batien, sempre n’hi havia que cantaven.

Viure de fora vila avui dia és molt difícil…

Es pot viure fent de pagés, però vivint com noltros ho fèiem. Avui la gent té moltes coses, tot són aparells endollats. Llavors hi ha les màquines, que són molt cares: segadora, batedora, tractor…en aquell temps aquesta feina es feia a ma.

mati vives

 

Foto 1. L’amo en Martí “Vives” a ca seva de Son Macià, parlant-nos de les seves pescades. juny 2014.

També vos agradava pescar, no és vera?

De jove anava a pescar roquer, oblades i a calar llences (1). Jo havia sortit bon nedador, sobretot per davall aigua, igual que mon pare i el meu padrí. Encara no sabia nedar per damunt i ja travessava Cala Virgili per davall aigua. Vaig partir a pescar amb en Toni “de Son Gall” i en Miquel “Negre”. Més tard, vaig començar a festejar, i com que el meu sogre era molt coveter (2), aviat vaig estar convidat a anar-hi.

I amb ell començàreu a anar de coets idò?

Ell era molt bo per afinar el peix i tirar els coets. En canvi jo, era bo per treure el peix, amb una agulla i un fil, perquè no teníem ni gambaner. Caminàvem per damunt penyes amb molt d’esment de no fer ombra dins mar, que el peix no mos veiés. Els marbres són molt vius, i si veuen una ombra aviat fugen per fora. Pescàvem llisses, saupes, marbres, déntols, qualque serviola grossa i moixó.

 

marina.2JPG

Foto 2. Ses Meleres, un dels llocs o pescava l’amo en Martí Vives de jove.

Féreu bones pescades?

Una vegada anàrem a Cala Varques amb altre gent. El sogre deia “allà hi tenc un esbart de saupes fermades“. Aquell dia emperò, “l’hi varen rompre” i ell i jo partirem a fer voreres a veure si trobaríem cap peix. Quan vam ser en Es Caló des Serral, vérem els lluentonets (3) del peix. Va tirar un covet i el caló va quedar blanc de peix. Hi vaig treure un sac ple de marbres.

Vaja pescada grossa…

No va acabar allà la cosa, perquè llavors anàrem a veurer-mos amb els altres a Sa Punta des Llevant. Allà, el sogre va afinar dues servioles grosses. Hi havia molta d’aigua, i me va dir “tendràs coratge d’arribar a abaix si les matam“. “Prova-ho” l’hi vaig dir. Els hi va tirar el coet i les va matar. Me vaig treure tota sa roba, perquè no me fes nosa, i en dos pics les vaig treure totes dues. Feien prop d’un metro, varen fer moltes tallades.

Arribàveu molt abaix?

Aquí on vaig treure les servioles, un conco meu va voler mirar la fondària amb una corda i hi va haver 72 pams. En primer em siulaven les orelles, però m’hi vaig anar avesant. Jo provava d’estar sense alenar, amb un rellotge, i aguantava 90 segons. El meu motor crema poc se veu.

Era molt delicat això dels coets?

Jo t’ho diré. A un homo de Son Macià, en Molinet, un coet el va matar per devers Cala Bota. Es va distreure un moment i el coet l’hi va explotar. El meu cunyat, que era amb ells, mai més va estar bo i es va morir d’aquell disgust, perquè era un home temorer (4). Pensava que el se’n durien a presidi a Cartagena. La gent, amb el batle al capdavant, ho varen tapar, perquè els podrien haver tancat a tots.

Sabeu d’altres casos?

El meu sogre es va aturar per mor que a en Jordi, un Macianer, un covet l’hi va prendre una ma. D’aquella, es va asustar i no hi va tornar. Un altre homo, que estava de missatge a a Son Llodrà Vell, també va perdre el puny amb un coet. El meu conco Mateu el va acompanyar a Barcelona i allà l’hi posaren una ma de goma. Record que una dona que pescava roquer, va caure a la mar i no la van poder treure.

També pescàveu d’altres maneres?

Amb la meva dona anàvem molt al roquer i a les oblades. Agafàvem 30 o 40 peixos normalment, però un dia que anàrem a una pesquera que se diu Na Joaneca, mos varen envestir un esbart d’oblades grosses. Estaven gates aquell dia i en vàrem treure 130 de grosses, mos vérem amb feines per traginar-les. D’ençà d’aquell dia ja no tornàrem a passar gust, perquè llavors agafar 40 peixos mos pareixia poc.

Quina és sa mentida més grossa que heu sentit contar?

Un homo que va anar a cercar caragols, deia que n’havia trobat un de molt gros, tan gros que duia La Seu a damunt la closca. També hi havia una dona per aquí, que assegurava que havia nascut sense cul.

 

1. Llença. Ormeig fet amb fil, ham i un pedral. Es cala des de les penyes.

2. Coveter. Que pesca amb dinamita.

3. Lluentonets. Llambrejada que fa el peix quan es mou dins l’aigua.

4. Temorer. Poruc, temerós, passador de pena.

578 comentaris

  • Stevtuse

    15/07/2019 16:44

    Cialis 10mg Online buy viagra online Tomar Cialis Y Alcohol Cephalexin Respiratory Pet Rats Propecia In Men

  • Stevtuse

    15/07/2019 10:43

    Order Now Worldwide Pyridium Amex Accepted Purchasing Secure Acticin By Money Order In Internet Side Effects Of Amoxicillin In Cat cialis Cialis Ipertensione Arteriosa Purchasing Isotretinoin Skin Health Medication Tadapox Online In Usa

  • Stevtuse

    03/07/2019 22:38

    Amoxicillin Fish Achat Cialis En Ligne Europe cheapest cialis 20mg Comprare Cialis A San Marino

  • Stevtuse

    03/07/2019 17:04

    Blepharitis Keflex Or Minocyline Achat Viagra For Sale Progesterone canadian pharmacy cialis Zithromax Iv Dose

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús