“Un temps agafàvem peixos que els mariners d’ara no coneixen”

Jaume Ensenyat Cifre “Es Maonès” (Sóller 1939) és mariner. Quedam amb ell a la cantina del port de Sóller. Conversa sobre la mar amb passió de tècniques de pesca que gairebé ningú recorda. Entra la barca del bou del seu fill i anam a veure quin peix duen: molls, gamba, calamars, escrites…

Vau fer d’al·lot de barca?

Sí, a 8 anys ja em vaig embarcar tot l’estiu amb un llaüt, just acabar l’escola. Havia nascut el meu germà petit feia poc, i perquè ma mare el pogués mantenir, vaig embarcar-me amb el meu padrí. Al Port de Sóller crec que no queda cap mariner que començàs com a al·lot de barca.

Quins arts de pesca empràveu aquells anys?

Noltros pescàvem de gambí (1). A partir del 23 de juny en calàvem una quinzena i hi pescàvem tot l’estiu. Pescàvem anfósos, que feien de 2 fins a 10 quilos o més. En aquell temps ens estimàvem més agafar-los no massa grossos, perquè eren mals de vendre.

Jaume es maonés, soller juny 2014 - Còpia

Foto 1. L’amo en Jaume “Es maonès” al moll de Sóller. Juny 2014.

Com ho fèieu per calar i treure els gambins?

Els escàvem amb peix i llavors cercàvem els llocs bons mirant el fons amb el balde (2). També hi posàvem trossets de plats romputs per mor que és un material lluent i així eren més bons de trobar mirant des de la superfície. A l’hora de llevar (3) usàvem un trescapous (4), que duia un pedaç blanc fermat un metre més amunt i que servia de guia.

N’agafàveu de grossos també?

Sí i tant. Una vegada érem amb mon pare i el padrí que miràvem amb el balde i el padrí va dir: “aquí abaix n’hi ha un i és dels vells“. Va prendre senyes (5), prop de Sa Calobra, i en haver dinat baixàrem a terra a cercar verducs (6) d’ullastre per fer un gambí gros. Quan el vam tenir fet, al cap de dos dies, el vam calar al mateix punt. El primer dia ens va espenyar el gambí i el padrí va dir “avui m’has fotut, però demà no em fotràs“.

jaume es maones

Foto 2. L’amo en Jaume mirant el peix que acaba de descarregar la barca del bou del seu fill al port de Sóller.

Vos va escapar idò…

Vam reparar el gambí i quan hi tornàrem no teníem esca. Hi escarem un altre anfós viu que dúiem, de devers 2 quilos, i hi deixàrem una guia passada. Al cap de dos minuts de calar-lo, l’anfós gros va començar a voltar el gambí i plam! va entrar-hi. Mon pare i el padrí s’hi aferraren tots dos i el vam treure. Va fer 26 quilos. Tenia aquell redol molt gelós ell, i en veure l’altre anfossol dins el gambí s’hi va afuar tot d’una.

Com manteníeu els anfosos frescos?

Noltros havíem de passar Es Coll per vendrer-los a Palma, i el camió sols hi anava un dia o dos a la setmana. Això mos obligava a mantenir el peix dins vivers, a la mar. Quan en pescàvem de grossos els hi obríem la boca, i amb molt d’esment a no fer-l’hi gens de sang, l’hi fèiem un tallet amb la ganiveta a cada banda del morro. Després l’hi passàvem una corda i el tornàvem a deixar en remull, vora el llaüt. Vam arribar a fer un viver dins el llaüt amb el temps.

gambí

Foto 3. Gambí. Font : DCVB

Amb quins altres arts heu pescat?

Des del 1971 només he pescat al bou. Abans d’això pescàvem de palangre, de curricà, la llampuga i els calamars amb farol. En temps d’albercocs anàvem a les cigales, de nit amb un llum i cercant-les amb el balde. El rem de banda en terra era més curt, per poder anar ben aferrat a les penyes. Les pescàvem amb un cigaler (7), que és un aro amb xarxa que te 3 cames. Fins a mitjanit elles pugen cap a les tenasses, més tard davallen a més aigua.

Com s’usava el cigaler?

Quan vèiem una cigala l’hi amollàven damunt, estiravem la guia i les 3 cames tancaven. Si la cigala espolsava i el cigaler estava ben col·locat la treies, però el 90% solien escapar. Es pescava a llocs amb molta roca i si hi havia una barbacana (8) o una punta era difícil treurer-la. Si la nit era bona, de molt bon temps, en podies pescar 10 o 12.

Hi ha altre peix que es pescàs un temps i ara no?

Un temps agafàvem peix els mariners d’ara ni coneixen. Les quissones i les cabres (9) es van esvair fa 30 o 40 anys. El xisclet (10), n’hi ha tan poc que ni es pesca. Noltros l’agafàvem amb la xiscletera (11), que calàvem i cobràvem de damunt les penyes. És un peix petit, però molt bo. Els pàmpols també han anat molt a menys. Un temps les agafàven en el moment que volíem perquè sempre eren als capcers. Dèiem: au avui! Fèiem el bol, serràvem i en trèiem 60 o 70 caixons en un horabaixa. De camí els passàvem les mans per la panxa per fer-los cagar, perquè arribassin guapos, perquè els pàmpols van amollant i llavors els caixons queden bruts.

Com és que deixàreu de pescar l’amfós i la xigala?

Per mor dels fusellers (pesca submarina). Ens robaven els anfosos de dins els gambins, fins al punt que ho vam haver de deixar. Des del 1971 ja només vaig pescar al bou. Els fusellers han acabat amb la cigala, els escorballs, la cabra… no hi ha hagut control.

Com és això?

Segons quin peix és molt bo d’agafar amb el fusell. Un pic va venir per aquí un campió del món de pesca submarina, i un mariner l’hi va demanar: “quantes cigales has agafat enguany?“, i aquell va dir “prop de 600!“. Quina animalada, un temps els cigalers de Sóller no les agafaven en tota la vida.

1. Gambí. Ormeig semblant al morenell, pla i ventrut.

  1. Balde. Poal amb el cul de vidre aposta per mirar el fons.
  2. Llevar. Treure l’ormeig de la mar.
  3. Trescapous. Estri semblant a una petita àncora per treure gambins.
  4. Prendre senyes. Agafar senyes per enfilacions.
  5. Verducs. Tanyades tendres d’arbust.
  6. Cigaler. Ormeig especific per pescar cigales.
  7. Barbacana. Cavitat poc fonda feta per l’onatge.
  8. Cabra. El crustaci Maja squinado. Extingit als anys 70.
  9. Xisclet. El peix Aphia minuta. També anomenat moixó.
  10. Xiscletera. Xarxa de superfície que s’usava per pescar el xisclet.

 

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús