La regressió de l’alguer i de les seves belles paraules.

Aquest estiu la plataforma Salvem Portocolom ha posat en marxa una intensa campanya en defensa dels alguers del port. Hi ha hagut xerrades, activitats escolars, taula rodona, art i festa en defensa de les 12 hectàrees (claretes) d’alguer que ens queden. Aquest hàbitat està greument amenaçat per la imparable pressió humana, la ignorància de no saber o no voler saber i la insensibilitat de qui controla l’administració.

posidonia_biel_perello

Foto. Clapa d’alga o negre amb un esbartet de tutes o escanyavelles (Chromis chromis). Autor: Biel Perelló.

A pesar de tot hi ha esperança de solució, perquè amb el temps hem après que la Posidonia oceanica és una planta, que conforma un ecosistema ric i divers, ens dona peix, aigües netes, oxigen, l’arena de les platges… i això és massa important per no prestar-hi mai atenció.

Un dels nous descobriments és sorprenent i fa referència a la seva gran capacitat de capturar CO2, un dels gasos responsables del canvi global. El professor Carlos Duarte ens explicà que una hectàrea de posidònia, captura 17 vegades més CO2 que una hectàrea del mític bosc tropical. Els “pulmons del planeta” són també a les nostres illes!

Avançam en coneixement sí, però mentre incorporam tota aquesta nova informació al nostro “disc dur”, sembla que perdem coneixement popular associat a l’alguer. Si aquest coneixement sols queda en mans d’uns quants mariners i pescadors vells, no està assegurat, i això podem evitar-ho.

Ja sabem que no ho és, però reivindicam aquí el seu nom popular: S’alga. També en deim es negre del biotop i blanc o blanquer dels fons d’arena. El punt on es toquen negre i blanc, s’anomena barba, i és el que els ecòlegs defineixen com un ecotò, lloc de contacte entre hàbitats que solen tenir una elevada biodiversitat.

 collo alga

Foto 2. Colló d’alga amb les fulles i arrels. Autor: Imedea

Les barbes solen ser més o manco lineals i poden anar paral·leles o perpendiculars a la costa. Hi sol haver sa barba de’n terra, més pròxima a la vorera i sa barba de fora, que és la part oposada de la praderia. Saber on són, és de gran interès pels mariners i pescadors.

El blanc i el negre poden formar vaires, que són taques de blanc dins el negre o taques de negre dins el blanc. Moltes barbes i vaires de la nostra contrada tenen talassònims (noms de lloc de la mar) concrets (Sa Barba des Penyal Roig, Ses Vaires de Cala murada, Sa Vaire de Cala Antena…). Les motes o clapes d’alga o negre poden formar elevacions importants que els mariners anomenen altines. Es tracta de desnivells positius a zones d’orografia més o manco constant.

Cada rizoma o tija de posidònia s’anomena colló d’alga, una “brutor” molt temuda pels xarxers. Els llocs on la corrent acumula els rizomes morts en gran quantitat s’anomenen collonars d’alga. No cal dir que s’Algar és un lloc on la mar treu aquesta alga en quantitat. En una ocasió hem sentit anomenar es paller de la mar el lloc on la mar treu i acumula aquestes fulles.

 cala magraner bonisses

Foto 3. Acumulació de bonisses o pilotes i alga a Cala Magraner (Manacor). Autor: Raquel Vaquer.

Tots hem vist, sobretot l’hivern les concentracions d’alga morta que queden a l’interior de cales i platges i fan com un brou espès. Ido els més vells l’anomenen rim, espès o banc, com hem recollit a Cala Manacor. Aquest banc, protegeix la platja de l’erosió de l’onatge. També a Manacor ens han descrit el rim com el tall on acaba aquesta alga morta i comença l’aigua clara.

El rim o banc és l’hàbitat d’uns animalons ben curiosos; el puu, l’arriet, l’arriet panxa blanca el gambó. Tots aquests animalons s’usen (no tant com abans) per pescar oblades, roquer etc i s’han definit com una mescla de petits crustacis isòpodes idoteids i amfípodes gammàrids. La saviesa popular ha simplificat al màxim la nomenclatura que la ciència no ha pogut evitar, anomenant-ho tot plegat amb 3 lletres: Puu.

 més bonisses, alga

Foto 4. Bonisses o pilotes fetes de la filassa que desprèn la tija de posidònia.

A les platges i cales arriben també les dures fibres de les tiges de la planta (els rizomes). Aquestes fibres s’anomenen filassa. Quan aquesta filassa s’acumula a la vorera de la platja, l’acció d’anar i tornar de la mar crea les bonisses o pilotes, tan comuns a les nostres cales. No cal dir que Cala pilota (Manacor) és un lloc on la platja n’acumula moltes.

L’alga ha tengut, i encara té, moltes utilitats. S’usa per fer el llit o jaç al bestiar pel seu poder desinfectant. No sols els animals han gaudit d’un jaç tan net; està documentat que el Papa Juli III jeia a un matalàs d’alga que l’hi envià un botànic espanyol al 1570. Les xinxes no medraven dins aquest matalàs, i això els va popularitzar en aquell temps.

La fulla dels nostres alguers, també s’ha usat com a aliment pel bestiar, per transportar vidres (l’alga dels vidriers en deien), i la construcció d’habitatges. Enguany mateix, les fulles d’aquesta planta seran usades a Formentera per a edificar habitatges, en un intent d’aprofitar un dels materials més abundants dins la pròpia illa. També tenia diversos usos medicinals i a alguns pobles costaners de l’illa encara veim com s’usa per estojar-hi la patata una vegada treta, per esmorteir la caiguda de fruita escampada davall certs arbres, o com a adob mesclat amb fems. Molts de pagesos del Llevant de Mallorca, escampaven alga sobre l’era una vegada havien batut el gra. D’aquesta manera no hi sortia herba durant l’hivern, es mantenia la frescor i el trespol no feia crulls.

Segons alguns mariners de Portocolom abans hi havia més extensió de negre: El mariner Daniel Garcia (1936) ens contà que “…per entrar dins es blanc, abans havies de treure la punta. Ara abans de treurer-la ja hi ets, no hi ha tant de negre…”. Algunes senyes, indiquen als mariners lo que els científics certifiquen: El negre recula a molts indrets a causa del càstig que els humans l’hi infligim construint ports, fent “regeneracions” o amollant àncores sense mirament.

 detall port adriano 2 - Còpia

Foto 5. Detall de l’ampliació del Port del Toro. Una agressió duríssima al litoral calvianer, a l’alguer i al lloc.

No cal ni parlar de la ceguesa de l’administració, tan capaç per fer decrets d’un dia per l’altre i tan incapaç de fer-ne un que protegeixi aquesta joia en 30 anys d’autonomia.

Sigui com sigui i gràcies a col·lectius com Salvem Portocolom, cada dia hi ha més gent que vol donar una ma a la posidònia, a l’alga, al negre…i als extraordinaris valors que l’envolten.

1 comentari

  • Manuel Montaner

    15/08/2014 22:01

    Fantàstic article. Moltes gràcies.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús