Sa pesca més alegre que hi ha, és sa de sa llampuga.

Entrevista completa a Pedro “Fai”, feta amb l’amic Rafel Perelló “Matxet” i amb transcripció literal.

Pedro Bonet Sitges “Fai” (Portocristo, 1923). Se’n publicà una versió més breu al diari ARA del 21 de setembre de 2014. Son pare el va “amarinar” d’al·lot i va pescar fins als 30 anys. Després continuà lligat a la mar, tot i dedicar-se a fer de botiguer. Va viure la mar i la pesca al rem i a la vela. A Mallorca gairebé ningú pot recordar-ho. La seva memòria nítida i precisa sorprèn molt, per un home de la seva edat.

A quina edat començàreu a pescar?

A 14 anys mon pare me va amarinar (1) i vaig començar a pescar amb so llaüt. A ca nostra érem 6 germans, tots més vells que jo, i els enviaren a fer “es servici”, comprens? Abans ja ajudava a mon pare: “Puja a bordo i ferma ses orçeres (2) des palangres” me deia. “Arria es triquet!”

Recordau les pesqueres encara?

Fa molts d’anys que no pesc, però si ara me diguessin que pintàs damunt un paper ses barbes, ses vaires i ses puntetes, de Sa Punta de n’Amer fins a ne’s port de Felanitx, encara ho faria. Ara ja no queden mariners a Portocristo, just pescadors (3). Mon pare tenia un llaüt de 25 pams, i hi pescàvem de palangre. Més envant en tenguèrem un de 48 pams. Anàvem a sa llampuga i pescàvem d’ormeig de farol (4).

pedro fai, setembre 2014.bona

L’amo en Pedro “Fai”. Setembre 2014

A quin fons calàveu els palangres?

Depèn de sa casta de palangre. Anàvem en terra, i també prop de sa fonera (5), a dins s’Herba-col (6)…. Hi calàvem una trentena de palangres per ses quissones (7). N’agafàvem 70-80 quilos cada pic en aquell temps. Es palangre duia un ham cada braça i agafàvem o peix o estel (8). Ses quissones però, han desaparegut, i mira que n’hi havia. Tallaven molt, dúiem braçols de lli i et prenien 100 hams amb una hora si et pegaven.

Recordau cap peix gros pescat a Portocristo?

Una vegada tragueren un salroig gros, el posaren dins un carro llarg sense bandes i feien pagar 10 cèntims per veurer-lo. Es gener de 1967 es patró Nofre “Tinet” en va agafar un de salroig, molt gros. Es “camel·los” agafaren un vell marí a dins l’almadrava. Era molt gros i també el dugueren dins una cotxeria de Manacor i feien pagar per veurer-lo.

Sabeu més d’un nom per aquest peix (Synodus saurus)?

Uf! en té molts aquest: Batafió, moll d’hombra, salta en barca, capsempe i a Portocolom l’hi diuen boixa-criada. No és bo per menjar, perquè te molta espina.

Vos i el vostre pare, pescàveu sense motor?

Si clar, sempre anàvem al rem i a la vela. Anàvem a sa llampuga i feiem es bol (9) remant. També hi pescàvem “a la vaca”. Pensa que quan posarem es motor, varen venir ets anys de sa guerra i no hi havia gas-oil. Del 1937 i fins al 1939, prop d’un any i mig, no n’hi havia o no se podia pagar, perquè anava a 0,65 cèntims.

Hi havia molta diferència de pescar amb motor?

Noltros estàvem avesats a anar a la vela i al rem, i com que bona part de s’any pescàvem apropet, no ho vàrem conèixer massa. Pensa que aquells llaütets, just que fes una mica de vent feien més via que un llamp. Posàvem es triquet dins es port, i amb s’orejol de’n terra en qüestió de minuts érem davant Cala Anguila que pescàvem es calamars.

Heu vist pescar al bou a la vela?

No, però quan jo era al·lot encara hi havia sa parella de barques del bou que hi pescava. Jo encara he vist treure un bou a mans, sense maquinilla. Això s’acabava en aquell temps, quan vengueren els motors bolinder. Es primer que se va posar a Mallorca, va ser a Portocristo.

Després posareu motor al llaüt…

Posàrem un motor de 1 cavall i mig i llavors un de 3 cavalls. Mon pare fins i tot va fer bols de llampuga ell tot sol! ningú ho creia. Quan dúiem motor i ja hi havia combustible emperò, noltros encara anàvem a la vela i al rem. Mai llevàrem sa vela des llaüt, sempre va quedar posada, per si un cas.

Menjàveu qualque tortuga un temps?

Si en vèiem una, mon pare me deia “passa a ne’s timó!” i amb so ganxo la treia. L’amarràvem a ne’s moll i un dia de mal temps fèiem un aguiat. Crec que també s’han perdudes molt, com tantes coses. Un temps amb so bou trèiem 20 o 30 xals (10), els hi trèiem es bessó i el mos menjàvem a dins s’arròs. Petxines també en trèiem moltes al bou, són unes copinyes més peludes.

Quins aucells hi ha a la mar, a banda de gavines?

Hi ha es virots per exemple, quan mos aixecàvem d’auba, les veies passar a milers en direcció a Capdepera i s’horabaixa de tot en direcció contraria, cap a Cabrera. Hi havia Sa Cova des Virots, aquí aprop des port, i en temps de sa fam hi havia gent que anava a treurer-ne per menjar. També hi ha es merdagoler (11), que encalça ses gavines i les fa cagar dins la mar. Quan es peix va allà on han amollat, es merdagoler s’hi tira i treu es peix. Hi ha es catafet (12) també, que se veu més a damunt sa barra (13).

Aprofitàveu les esponges un temps?

Si clar, quan les trèiem les posàvem dins un poal i llavors en terra se feien ben netes de grenc (14) que duien aferrat. A ses cases sa gent en tenia dins s’excusat, per rentar-se, fregar. Amb una mica de lleixiu les fèiem tornar blanques.

Es feia molt de contrabando pel port?

Vaja, un conco meu, des “mossets”, tenia el bou “Ciudad de Manacor” i un pic la carregaren de bessó d’ametlla, i va anar fins a Alger a vendrer-lo. A ses autoritats d’aquí les digueren que anaven a pescar a nes canal de Menorca 2 dies. Quan ja arribava a Alger, la varen agafar i els varen detenir. Allà, aquest conco hi va pescar de gànguil.

Sabeu de quina bastina s’aprofitava sa pell per fregar fusta?

Sí, sa de s’escat (15), en vàrem agafar bastants amb palangre. Se treia sa pell a s’escat i se clavava a una fusta ben estirada. És una pell que no se gasta gens, hi poden fregar molt. Es fusters de Manacor la cercaven molt.

Hi havia cap nigul senya de mal temps?

Quan sortien Es Fadrins de Santanyí (16) no se podia sortir a la mar, eren uns niguls que se feien molt amunt, mal temps segur.

Es pescava amb mirallets dins Portocristo?

Sí, jo tenia amics que hi pescaven. A un fil fermaven un suro pla, i a sa part que mira a ne’s fons hi aferraven es mirallet. El passejaven per dins es port en temps de sípies i quan elles si veien reflectides s’hi aferraven, llavors les donaven ganxo o salabre i les treien.

Com vos protegíeu es peus dins la barca del bou?

Dúiem uns esclots (17) de pi, que pesaven 3 quilos cada un (riu). Havies d’anar molt viu, perquè quan se buida el bou, damunt coberta hi ha aranyes, farrasses, eriçons de pota…i te poden fer mal. Un temps just teníem amoníac o lleixiu per ses picades.

Com era la pesca d’ormeig de farol?

Sortíem d’horabaixa amb el llaüt de 45 pams i un bot, quan feia fosca aquest encenia el llum, a davant Na Morlanda i a unes 30 braces. En poc temps tot estava ple d’alatxa, que era lo que més s’agafava. Llavors s’apaga es llum, se fa es bol (18) i serren (19). En dúiem 3 o 4 tones cada nit, massa peix. Es feia a 2 reals es quilo i si passaven es 500 quilos la mos pagaven a velló. També trèiem sardina, sorell, bisos i un parell de caixons de calamars. Es bot (20) era un peixot que sempre mos compareixia a ne’s farol.

Heu fet contrabando també?

Si punyeta. Anàvem fins a València i tot a cercar tabac. A sa Plaja del Grau me record que érem una dotzena d’homes fent transbordo de tabac. Un pic varem dur 16 tones d’arròs, però per mor des mal temps n’haguérem de tirar 9 a la mar. Un altre pic que traginàvem i sa guàrdia civil mos va disparar, perquè se pensaven que volíem robar mens.

Qualque mariner del vostro temps va morir a la mar?

Uf, si. Es “Perlines” (21) sortiren un vespre a pescar, se va posar molt de mal temps i mai més els han trobat.

  1. Amarinar. Avessar algú a sortir a la mar.
  2. Orseres. Cap d’un palangre o xarxa.
  3. Pescadors. Mariner és el professional, pescador afeccionat.
  4. Ormeig de farol. Xarxa d’encerclament usada de nit.
  5. Espessos. Zones molt rocoses, on els bous no hi passen.
  6. Fonera. On acaba la plataforma continental.
  7. Herba-col. L’alga Laminaria rodriguezii.
  8. Quissona.
  9. Estel. Estrella de mar.
  10. Xal. (Sinònim de cel). El bivalve Pecten jacobaeus.
  11. Merdagoler. L’aucell paràsit Cataracta skua.
  12. Catafet. L’aucell Fratercula artica.
  13. Barra. Tall on acaba la plataforma continental
  14. Grenc. Alga vermella calcària.
  15. Escat. La bastina plana Squatina squatina.
  16. Fadrins de Santanyí. Nigul que surt a ponent.
  17. Bol. Acció d’encerclar peix.
  18. Esclots. Sabates de fusta que duien per pescar al bou.
  19. Serrar. Tancar l’ormeig de cercle per baix.
  20. Bot. El peix Mola mola.
  21. Perlines. Família marinera, visqueren a Sa Cova des Perlines, dins el port.

 

 

 

 

 

 

 

 

1 comentari

  • TOMEU

    19/11/2014 15:22

    El Ciudad de Manacor és el mateix que ara és a La Savina?

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús