“Just me posava ses espardenyes quan venia mal camí”

Jeroni Garau Tous “Jeroni es calamarer” (1933) és mariner. Conversar amb aquest savi patró de la seva joventut, és un viatge nítid a la Mallorca marinera de la posguerra. Amb ell prenem consciència de com la riquesa pesquera d’un temps i l’enginy d’aquella gent, varen ser clau per esquivar la fam i la pobresa. El bot del seu pare, la platja de còdols d’Es Matzoc i el moll de Cala Rajada, varen ser la seva escola.

Veniu de família marinera no és vera?
Sí punyeta, es padrí ja ho era, mon pare i tota sa família també, i ara ho és es meu fill. Part de sa família era de Ciutadella i també eren mariners. Quan jo tenia 7 anys, Don Vicente es mestre de s’escola, va cridar mon pare i l’hi va dir: “-Aquest al·lot teu me desbarata ets altres, o sia que el te’n podries dur a pescar”. I així va ser, ja no vaig tornar pus a escola.

Quina va ser sa primera pesca que vareu fer?
Pescar calamars, tot es vespre teníem sa femella (1) en remull. A 8 anys ja guanyava a mon pare a treurer-ne, d’aquí em ve es mal nom de “Es Calamarer”. Un temps n’hi havia una barbaritat, ara ses barques del bou les aturen banda fora. Les pescàvem tot l’any llevat de quan hi ha llampuga, que es calamar fuig d’elles.

patro jeroni 2

Foto 1. El Patró Jeroni armant xarxes al moll de Cala Rajada. Autora: Margalida Vicens.

Com passàveu sa setmana, per on pescàveu?
Mon pare tenia un bot de 20 pams i anàvem al rem i a la vela. Es diumenge horabaixa desplegàvem la vela i partíem cap a ne’s Matzoc (2) i allà estàvem fins dissabte. Pescàvem calamars tota sa nit, i en de dia serrans i peix de volantí. Cada dia passava una barca, que mos feia de correu, i se’n duia els calamars i el peix bo cap a Cala Rajada.

On dormíeu, com cuinàveu?
Dormíem i menjàvem dins sa barca, a damunt es paiol (3) i molt estrets! Un pic dormirem dins una cova, però en sa nit sentirem renou. Vatuadell, va estar plena de rates i haguérem de partir a córrer com un llamp (riu). Cuinàvem dins sa barca, amb llenya i un fogonet de pedra que posàvem damunt un sac banyat.

Si venia mal temps que feieu?
Entràvem dins Es Matzoc i tiràvem s’ancora. Si venia molt de mal temps, trèiem sa barca damunt sa plaja. Jo agafava un covo de peix i me’n anava a peu a ses possessions, a baratar-lo per oli, sobrassada, formatge, arròs…Tenia unes espardenyes només, i just les me posava quan venia mal camí. Tenia 10 anys i anava a peu fins Aubarca, Es Verger, Sa Vinyassa, Sa Cova…És trist això, m’agafa pell de gallina recordar-ho! Mentre, mon pare tallava càrritx per dur a ma mare, perquè ella l’usava per fer ses voretes de ses senalles.

I més endavant vos embarcàreu amb un llaüt…
Sí, a 19 anys em vaig embarcar amb una barca de folio (4) pescava sa llagosta amb nansa amb un llaüt que nomia Nilo. Més envant la pescèrem de xarxa, unes xarxes més altes que ara, de cotó. N’agafàvem moltes dins es negre. Fèiem noltros ses nanses, amb canya i jonc. També anàvem a pescar sa llampuga. Sempre n’hi ha haguda molta aquí, però els darrers anys no n’agafen, no se que passa.

Quines altres pesques fèieu?
Anàvem molt a ses quissones (5). Les pescàvem al volantí, a 20 o 25 braces d’aigua. Posàvem una paraiguina (6) a sa mare (7) i dos hams amb fil de cotó i un gerret escat. Hi havia quissona blanca i quissona roja. Sa mare era de cànyom i perquè no s’embullàs picàvem garroves, i mos ne posaven una grapada dins sa ma en haver de fer córrer es fil. Sa garrova enravena sa mare, i així no s’embulla. Teníem sa garrova dins un poal i al cap de 3 dies ja era blana, estava feta sarró, i n’havíem de picar de nova damunt es quarter (8). També he pescat d’almadravilla. Tréiem tonyines de fins a 60 quilos, qualque emperador, círvies…

La quissona se va esvaïr, sabeu d’altres peixos?
Buf, i n’agafàvem 30 quilos amb so volantí de quissones!. Sa cranca també s’ha perdut per complet i sa cigala ha minvat molt. També altres bastines. Enguany hi ha hagut llagosta això si, però tampoc no és com abans. Per aquí sempre ha estat una mina per sa llagosta, un temps en pescaves 30 o 40 quilos amb un tom de xarxes.

Fèieu pescades grosses de llampuga?
M’en record d’un dia, quan ja acabava sa temporada i llevàvem es capcers, que es patró me va dir:
– Pots tirar es salabre en terra. Un dia però, se va posar tramuntanella i al se’n demà es patró me diu: – Sortim a veure si hem deixat cap capcer? N’havíem deixat un i va estar ple de llampugues que botaven.- Au envolta! Diu es patró. Feim sa maniobra per fer es bol i en un instant es moridor (9) va estar ple. – Du es salabre Jeroni! – Però patró, vos me manàreu deixar-lo en terra. A vatuadell!, es quatre de sa barcada mos haguérem de treure ses camies, fermar-les per fer bossa i a treure llampuga s’ha dit! En traguérem 890 quilos, fins que no poguérem pus. I molta més que en deixarem fugir.

Quin altre peix s’agafava a sa llampuga?
Pàmpul sobretot i llavors qualque pàmpul rascàs, que és un peix molt bo. Es pàmpul rascàs no se venia fins que cada mariner se’n havia duit un per menjar a ca seva. Era una llei no escrita.

Diuen que éreu es millor pescant de curricà?
Sí, vaig agafar moltes círvies. Per esca jo posava una llampuga, una agulla o bisos i pes déntols escàvem una vaca o una sipieta. Un dia vaig dur 5 servioles que varen fer 100 quilos. La més grossa que mai vaig agafar en va fer 39, vaig estar hores a treurer-la. La palomina és molt forta també, sobretot abaix. En vaig agafar una que pesà 16 quilos.

Anàreu mai a Menorca amb so llaüt?
De jove cada any, però just de festa. Omplíem es llaüt de joves de Cala Rajada i anaven a ses festes de Sant Joan. Desembarcàvem sa gent a un punt i llavors entràvem a port, així es pensaven que just érem allà per pescar i no ens deien res.

Sa llagosta es pagava bé fa 50-60 anys?
Que va! se pagava a 10 duros es quilo, no duia preu. Amb ses xarxes llagosteres també agafàvem peix bo, que se feia millor de preu. Calroig (10), raps rossos i negres, gatvaires. També quissona, gatamoixa (11), marès (12)… eren bastines que de vegades assecàvem a ne’s sol per menjar aguiats o torrats.

Hi ha senyes de mal temps o vents més delicats?
Hi ha els xubascos en creu, que són senya d’aigua segura. Hi ha vents que fan molt net, com “Sa senyora d’ Es Pelats” (13). Has de sabre que: Tramuntana, mala gana. Gregal, avant. Xaloc, peix poc. Llebeig, no hi veig i ponent, no hi sent.

1. Femella. Ormeig per pescar calamars. Sinònim de potera.
2. Es Matzoc. Cala del llevant artanenc.
3. Paiol. Peça de fusta plana. Fa de paviment dins la barca
4. Barca de folio. Vol dir llaüt més gran, més equipat.
5. Quissona. La bastina extingida Squalus acanthias.
6. Paraiguina. Estri per separar els ams. Sinònim de conxa de paraigua.
7. Mare. Guia o fil principal d’un volantí o palangre.
8. Quarter. Post plana per tallar peix.
9. Moridor. Cóp de la llampuguera on s’aplega el peix capturat.
10. Calroig. Variant de Cap-roig (Scorpaena scrofa) usada a Cala Rajada.
11. Gatamoixa. Bastina de l’espècie Galeus melastomus.
12. Marès. Bastina de l’espècie Raja radula.
13. Sa senyora d’Es Pelats. Nom local del vent de nord.

APUNTS DE CONVERSA :

– Punts d’almadrava i almadrabilla a Cala Rajada. N’aguait, Cala Gat i Na Foguera.
– Noms populars interessants anomenats: Rajada llisenca (Raja miraletus), clavell (Raja clavata), marès (Raja radula). Rebenta criades, consolador, capsempe: (Synodus saurus). Mostel: femella de Labrus bimaculatus. Xorrac. el peix Scomberesox saurus. “Sa llampuga hi pega molt, és es seu peix”. Bou. Nudibranqui que escup tinta. Gall d’alga. D’en terra fins a 20 braces. Podria ser Cimodocea nodosa?

– Es picarol. Nom del capcer de l’almadravilla.
– Anca de popa: Part de la barca.
– Sa Roca de’n Jeroni Climent. Talassònim d’una pedra que batià el seu padrí.
– Llisar. Fons molt rocós, davant Es Matzoc.
– Coinar. Fons bo per serrans, alterna alga i pedra.

Entrevista feta a mitges amb en Miquel Àngel Manresa “Timpano”

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús