“De nit entraven a port al rem, per por dels falangistes”

Sebastià “Roig” Adrover (Portocolom, 1929) és el mariner més vell de Portocolom, i ho és per edat, saviesa i memòria. Poques persones poden contar de viva veu com era la vida a la mar i d’un poble que en vivia, abans de ser transformat pel turisme i la construcció sense mesura. Les arrels marineres de la seva família, es perden més enllà de les quatre generacions. Ell començà com al·lot de barca, pescà la llampuga, al bou, amb artet, ormeig de farol i altres arts fins que es va retirar.

El vostre pare ja era mariner, no és cert?
Sí, mon pare es padrí, es repadrí i noltros també ho hem estat. Jo vaig començar a 14 anys a pescar amb una barca del bou, però abans ja havia anat a pescar sa llampuga qualque estiu, es temps que no hi havia escola. Sa feina era feixuga, però tot d’una m’hi vaig avesar.

Com era un temps anar a pescar sa llampuga?
Un temps hi havia llaüts llampuguers, que eren es més grossos. Es de ca nostra tenia 44 pams, i érem 5 o 6 homes que sortíem, no és com ara que just són 2 homes. Ses mateixes barcades que pescaven al bou s’embarcaven a sa llampuga, no se pescava tot l’any al bou com ara. Es bols (1) se feien al rem, amb dues parelles de rems. Jo encara he vist llaüts sense motor, i encara vaig sortir, 2 pics a la vela, i això que ja teníem un motor de 8 cavalls.

sebastià roig

Foto 1. L’amo en Sebastia Roig, desembre 2014.

Quedàreu mai a romandre als capcers?
Sí, moltes vegades. Quan feia lluna plena, si feia bon temps, romaníem allà. Sa llampuga se pesca en de dia, però quan fa lluna pots pescar més temps. Si un dia normal fas 10 o 12 bols, idò amb lluna en pots fer 20, perquè la mar comença a llambrejar (2) més tard. Quan ja fa fosca negre la mar llambreja molt i no pots calar sa llampuguera perquè es peix la veu i no va bé.

Fèieu foc dins la barca per cuinar o escalfar-vos?
Dúiem un caixó que estava ple de bocins de teula i hi fèiem foc dedins, amb carbó. El posàvem enmig de ses cossies (3) i allà fèiem es foc. Encalentíem es sopar, o fèiem sopes, café per passar sa vetllada. N’hi havia que feien foc dins sa barca amb rabasses de mata, que no fan espires.

Vàreu pescar amb moltes barques?
Sí, amb l’Antonia, la Carmen, el Toni, el Jordi, el Baleares, la Guadalupe, el Joven Antonio…si pesques més de 40 anys arribes a tocar moltes barques.

El vostre pare va pescar a Barcelona, no és cert?
Sí, quan hi va haver s’Exposició Universal, l’any 1929 hi va estar una temporada. Això és perquè allà no hi havia prou barques i sa demanda de peix era molta, perquè hi va anar molta gent. Demanaren a ses barques de Mallorca a veure si hi voldrien anar, que es peix se pagaria be. De Portocolom hi van anar dues barques del bou, crec que eren La Roqueta i el Santueri.

11Daniel

Foto 2. L’amo en Sebastià Roig, sostenint un porró de vi i fent broma amb altres mariners a Portocolom, anys 50.

Acabada la guerra, vos controlaven per entrar i sortir del port?
Una guarda de falangistes controlava sa boca de’s port i cada pic que sorties t’havies d’aturar i mostrar papers. Les dúiem dins un bocí de canya, tapada amb un suro. Havies de dir on anaves i a quina hora tornaries. Hi havia por perquè a ne’s de Can Jaumet es falangistes els hi havien requisat sa barca. Ses barques entraven en sa nit al rem, per no fer renou i no haver de tenir res amb ells, comprens?

Al vostre germà Joan, que també era mariner, el feren anar a la guerra, no és cert?
Sí perquè era més vell que jo. Hi va estar més d’un any, i l’hi va tocar per l’Ebre, on hi va haver sa batalla. Cada setmana mos enviava cartes. Mos deia que enyorava molt sa llampuga amb prebes. Ma mare un parell de vegades en va fer a voler i se n’anà a Felanitx a enllaunar-la, a un obrador que hi havia, i llavors anava a correus, omplia una caixa de llaunes davant es funcionari i allà la tancaven i l’enviaven. Figura’t tu, va passar un gusté de menjar llampuga enmig d’una guerra es puta.

Fa 60 anys, s’apreciava el mateix peix que ara?
Segons quin peix anava més barat, es raps anaven mesclats amb sa bastina i quissones i mussoles se pagaven més cares. Es galls anaven mesclats dins sa morralla, figura’t, i ara van caríssims. Ses cranques, que se varen esvair, valien poc i es qui pescaven de xarxa les hi donaven maces per no haver de desempescar-les.

Heu trobat qualque cosa que no esperàveu a la mar?
Sa barca del bou nostra, el Toni, una vegada va treure un torpedo gros. El dugueren a ne’s moll, i hi va anar una gentada a veure’l. Acaramullant es bou el varen engronsar sense voler i va començar a amollar gas i a siular fort, shhhhhhhhhhhhhhh! …tuadell, tothom va partit a córrer com un llamp i n’hi hagué més d’un que ses cames l’ hi feren figa, varen travelar i uns quants varen caure pe’n terra…però no va explotar, pensa tu. Es civils el se’n varen dur de cap a Palma.

Qualque cosa més?
Devers el 1947, una barca del bou va treure un aviador alemany que havia pegat dins la mar. El varen treure viu, se veu que no feia gaire estona que hi era i el dugueren a ne’s moll, però ningú l’entenia. Se va començar a fer així (tocar-se el canell de la ma amb l’index) i sa gent se pensava a mem si era que l’hi havien pres es rellotge, però just va ser que volia sabre quina hora era. El varen venir a cercar i no el tornarem a veure pus.

Fins no fa gaire hi ha hagut senyors que tenien mariner, no és cert?
Sí, i va ser un problema gros pes qui teníem barca, perquè mos vèiem amb feines per trobar mariners en s’estiu. N’hi havia que començaren a embarcar-se amb golondrines. Llavors es senyors venien d’estiu i volien menjar peix i envers de comprar-lo, s’usava tenir un mariner just per ells. Molts feren fer un llaüt, compraren un tom de xarxes i llogaven es mariner. En Toni “Asensio” pescava pels senyors de Can Terres, en Jaume “Perlòia” pels de Can Bono, en Jaume “Polla” pels de Can Vell. En Tomeu “Garriguer” pels de Can Alou… ets senyors bravejaven de menjar peix bo així, comprens?

També vàreu pescar amb ormeig de llum?
Sí, pescàvem alatxa sobretot. També bisos, bonítols, aladroc (4), sorell, calamar…peix que venia a ne’s llum. Érem 9 homes quan sortíem. Es boter (5) encenia es llum i as cap d’un parell d’hores, si hi havia peix, fèiem es bol voltant es bot. Un vespre agafarem 5 tones d’alatxa, n’hi havia molta a temporades. El llaüt anava ple i es bot també, tant que casi carejava (6).Un pic, devers l’any 1957 pescàrem 800 quilos de bonítols, també va ser una bona pescada.

Com va ser això?
En Miquel Riera pescava calamars devers es Vaires de Cala Murada i va veure una putada de bonítols, venien pe’n terra, de cap a n’es port. Els varem trobar i en fosquejar encenguérem es llums. Férem es bol, hora de salpar ja sabíem que hi eren dins es rotllo. Eren bonitolets de 1 quilo o 3 quarts. També hi va haver calamars i altre peix blau.

Se salava peix quan n’hi havia tant?
Sí, se va posar un saladero i tot a dins sa bassa nova, el posaren en marxa els de Can Batle, perquè s’agafava molta alatxa i peix blau. Hi havia un parell de cases de mariners que tenien ormeig de llum en aquell temps, els de Cas Sant, Es Rieres, els de Can Pila, en Miquel Roig… però va marxar pocs anys, deien que per s’excés d’humitat.

A les barques se n’assecava?
Sí, per menjar aguiat es dies de mal temps a dins sa barca o a ca nostra. Salàvem bisos, bagoretes, gatons i altra bastina. Aquest peix sec també se posava dins es trempó. A moltes de cases salaven una alfàbia d’alatxa o aladroc.

Conten que se va agafar una tortuga molt grossa?
Varen ser els de Can Riera, fa 50 anys per ventura, i devia fer 300 quilos o més. L’hi deien un cadell (6), mai n’havíem vista cap de tan grossa. En es moll de vegades n’hi havia un parell de fermades, de la casta més petita, perquè les feien perdre es greix. En venir un dia de mal temps se feia estufat de tortuga, un pic a l’any o dos. Duu molta feina de preparar, però és molt bona, sa carn pareix vedella.

Si t’agafaven pescant d’amagat, que et feien?
Havies de dur es peix a ses monges. Una vegada vàrem fer un bol amb s’artet just davant es mollet de’n Pereió, en sa nit. Donarem claror, per fer venir es peix una bona estona. Havíem encès un viatge de mates que n’Estaca havia arrabassat dins sa Punta. La cosa va anar bé ferm i traguérem un covo gros de peix preciós, molls, mabres, escórperes, sípies…Alto! vatuadell tu, va comparèixer es contramestre amb sos seus homos…

I què va passar?
Mos varen fotre una passada de ca a tots quants érem i donaren s’ordre de dur-ho tot a ca ses monges. Res, entre dos agafarem es covo de peix que encara espolsava i de cap a ca ses monges s’ha dit. Sa qüestió és que quan vàrem haver voltat dos cantons me vaig girar, i en veure que ningú mos vetllava vaig dir: “ja els hi basta sa meitat a ses monges!” i trabucarem sa meitat i un poc més a una vorera un poc amagada. En haver duit un poc de peix a ses monges, varen girar coa a cercar s’altre part i mos ho partirem.

Menjaven molt de peix ses monges…
Pensa que llavors ses monges no tenien paga, no és com ara no, en primer vivien de lo que sa gent els hi duia. Homo, si un dia t’havies de posar una injecció o fer una cura anaves allà. Si un mariner se clavava un ham i no el se podia treure anava a ca ses monges, no hi havia res pus… Llavors elles feien companyia a un malalt, a un veïnat tot sol que no se podia valer.

Heu dit que no tenien paga?
Ca, poca cosa! Es batle “Estelrich” passava per ses barques del bou un pic o dos per setmana i agafava una grapada d’aquí i d’allà i feia un covenet de peix per ses monges. Agafava gerret, morralla i qualque bastina… Es mariners de vegades, si havien fet bo, dúiem un poc de peix a l’hospital de Felanitx, era lo que tocava.

  1. Bol. Acció d’encerclar peix amb un art.
    2. Cossies. Peces del llaüt que formen els dos costats llargs de l’escotilla.
    3. Llambrejar. Llum fosforescent a les aigües produïda pel plàncton. Fa visibles les xarxes.
    4. Aladroc. Nom del peix Engraulis encrasicholus. El castellanisme “boqueró” l’està desplaçant.
  2. 5. Boter. Mariner encarregat del bot i dels llums.
    6. Carejar. Arribar una cosa a l’alçada de l’altre. El bot gairebé se submergia.
    7. L’espècie. Dermochelys coriacia.

3 comentaris

  • Joan Grimalt

    23/01/2015 21:17

    Moltes gràcies! En volem llegir moltes més, com aquesta! Per molts d’anys i bons a tots dos.

  • pedro asensio nicolau

    23/01/2015 11:46

    magnifica entrevista i molta salut per l,amon Sebastia.cualcu sap apart de l,amon Sebastia ,qui son es homes de sa foto?

  • Guillem Mas Fiol

    22/01/2015 18:20

    Bones històries d’un ofici que ha canviat molt, en un poble que també ho ha fet del tot i que crec que ha oblidat ses seves arrels, perdudes per s’explotació des turisme que és lo que va interessar més en es que governaven abans i ara. Una passada tot lo que deu haver viscut aquest senyor.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús