El Pastiu, l’escat, el porc i altres bastines

Els mariners vells de Portocolom identifiquen bé les bastines, com per exemple la tintorera (Prionace glauca) tot i que mai va ser una espècie objectiu: “…A ne’s Freus de Cabrera en solies veure si feia bon temps…” (Daniel Garcia). Hi ha alguna captura d’aquesta espècie amb xarxes llagosteres, gairebé accidental i també alguna de curiosa, com la que va fer l’amo en Xisco “Pila”, que en pescà una amb la fluixa un dia que pescaven llampugues, un exemplar d’uns 5 quilos! També és conegut el martell o peix martell (Sphyrna zygaena), sobretot per alguns bouers que l’han observat a un fort de Cala Rajada del que no vam recollir el nom. A Santanyí l’anomenen llunada. Cap dels mariners vells entrevistats recorda captures ni observacions recents. Un d’ells esmenta una captura accidental amb tresmall, deu fer uns 50-60 anys. Si que és ben conegut el pastiu, o bastiu, (Galeorhinus galeus). Els més vells esmenten que era relativament abundant fa dècades. Duran (2007) explica que Barceló i Combis va anotar al XIX que la venda de la seva carn estava prohibida en ser considerada “malsana”. Els mariners de Portocolom no el cosideraven per res un peix dolent, encara que de qualitat inferior a les mussoles o les quissones. Barceló i Combis recollí el nom de ca marí per aquesta espècie. A Mallorca també és conegut el negre (Dalatias licha) igual que Etmopterus spinax, anomenat negret i negre. Cap dels dos te valor comercial ni gastronòmic.

Una bastina identificada pels mariners, almanco els més vells, és el porc (Oxynotus centrina), capturat amb xarxes llagosteres i també al bou. Alguns esmenten que certs “curanderos” els comanaven guardar-los si en pescaven per extreure’n el fetge, amb el que feien algun tipus de medicina. És conegut també l’uiot (Centrophorus granulosus), sobretot per la seva pell rasposa.

Squatina_squatina_AngelsharkFoto 1. Escat (Squatina squatina). Font: www.sharktrust.org

Ben conegut i molt apreciat per la seva qualitat era l’escat (Squatina squatina), que s’agafava amb el tresmall de llagosta, palangre i també al bou. Uns quants mariners esmenten la captura, al bou, d’un escat enorme, de centenars de quilos (¿?) sembla que als anys 60 a Portocolom. L’escat ha tornat molt rar, de fet fa anys que a Portocolom no s’ha registrat cap captura i s’ha prohibit la seva pesca a les reserves marines. A Menorca un temps hi havia xarxes escateres, el que ens fa pensar que devia ser relativament abundant.

pell de bastina, abril 09, portocolomFoto 1. Pell d’escat (Squatina squatina) al taller de’n Miquel Torres, Portocolom, abril 2009. Foto Jaume Adrover.

Un fuster de Cala Manacor conserva la pell d’una bastina, estirada i clavada amb tatxes sobre una post. Sembla que l’usaven per alguna feina relacionada amb la fusteria, per rascar o fregar. Vam veure la pell (imatge 1) i després d’un temps sense poder-la identificar, sembla que podria pertànyer a un escat. Algunes persones majors de Manacor, diuen que els fusters del poble, deixaven dit als mariners, que els guardassin els escats que pescaven. Ara l’escat es dóna pràcticament per extingit, un símptoma més que hem tractat la mar gairebé pitjor que la terra.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús