“Els nois de zinc” de Svetlana Aleksiévitx

nois

Els nois de zinc
Svetlana Aleksiévitx
Traducció de Marta Rebón

Svetlana Aleksievitx parla d’homes i dones que varen anar a l’Afganistan.  Incideix a les mares, mares que reben taüts de zinc, mares que han de viure la injusta mort dels fills. Aquest és un llibre que aprofundeix en el fet que les guerres no poden tenir mai cap justificació.

“El dret de l’home a no matar. A no aprendre a matar. No es recull en cap constitució” (Pàg. 36)
A la coberta ens diuen que Aleksievitx ha estat acusada “d’embrutar l’honor dels soldats”. Embrutar l’honor? Són nois de 18 anys, són persones que no han triat; calia disposar de carn de canó i els que mouen els fils van apel·lar al patriotisme i després, davant la desfeta, davant els taüts de zinc, de les mares que han perdut el seny de tant patir, es torna a apel·lar al patriotisme per negar les evidències.  Això fa que el Senyors de la Guerra -els que fan la guerra a distància i de manera encoberta- disposin sempre de tot allò que calgui per als seus interessos. Sempre es pretén entendre i justificar des de baix, tot despreciant el poble, els nens, els joves, les mares, els vells…

Aleksievitx ha escrit un important manifest contra les guerres; els seus no li ho perdonen i els països que l’acullen parlen de pacifisme, però els interessos de molt pocs fan que la inèrcia no aturi, que les armes es fabriquin per generar riquesa i que les víctimes siguin sempre els innocents.

Svetlana Aleksievitx dóna la paraula i escolta aquells que han de restar muts.

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús