“Y eso fue lo que pasó” de Natalia Ginzburg

y eso fue lo que paso

Y eso fue lo que pasó

Natalia Ginzburg

Pròleg d’Italo Calvino

Traducció d’Andrés Barba


Italo Calvino ens diu al pròleg:
…”La veta de que se alimenta en realidad es de la narrativa que es toda ojo, toda acontecimiento, toda tácita simpatía por lo humano…”
Natalia Ginzburg (1916-1991) escriu la seva segona novel·la l’any 1947. La precedeix El camino que va a la ciudad (1942). El llibre està dedicat al seu marit, que va morir l’any 1945 després de ser torturat pels nazis.

N. Ginzburg és una escriptora interessada pel microcosmos de les relacions familiars. Aquesta és una història molt trista, persones que sobreviuen sense moments de plenitud, tot seguint les normes establertes. La protagonista viu una existència gris, és jove i intel·ligent. Té una professió, però no veu cap altra sortida que el matrimoni i això fa que es precipiti i faci coses que no desitja. Accepta un home que li diu que n’hi ha prou que ella l’estimi i la seva vida passa a ser només patir i somiar… Ha de viure la mort d’una filla, que sempre ha estat una nina trista i malaltissa. Davant la tragèdia real, es demana per què ha perdut el seny sense motius, encaparrant-se en una felicitat impossible (Pàg. 88).
Tenim una gran possibilitat d’acostar-nos a una obra que farem nostra perquè, en aquest microcosmos familiar, se’ns presenten veritats tan universals que les paraules de na Ginzburg passen a formar part de la nostra experiència.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.

 

823 comentaris

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús