L’alteritat d’Antoni Riera: donar viu rostre a la mortaldat

Aquest dijous 26 de novembre, a partir de les 19:30 hores, a la Sala Altars Profans del Centre Cultura Sa Nostra, amb meravelloses obres del fotògraf Antoni Catany, el poeta Antoni Riera presentarà el seu primer llibre Jo és un altre (AdiA Edicions, 2015), que va obtenir el darrer Premi Vila de Lloseta de Poesia. El també poeta, narrador i crític Sebastià Perelló sens dubte oferirà una interpretació profunda de les seves, tal com ens té acostumats, i després Biel Mesquida durà a terme una recitació d’algunes de les peces. O sigui, ens trobem davant totes les característiques imprescindibles del que serà un acte segur important i ben especial.

Cartell de Presentació

Cartell de Presentació

I és que AdiA Edicions s’ha erigit com una editorial que treu arrel i fitora els entreforcs de la tel·lúria. Ho sap tothom i és profecia… com digué Mestre J.V.Foix. La funcionalitat d’aquesta editorial, i de la seva col·lecció de poesia “ossos de sol”, demostra en el nou panorama editorial illenc que encara queda moltíssima saba nova per reviscolar, sobretot tenint en compte l’orfenesa moral que va deixar l’editorial Moll, l’encarregada d’editar els llibres guanyadors dels Premis Vila de Lloseta, una responsabilitat que ara ha passat a les mans del “traficant cultural i literari” Pau Vadell i Vallbona.

La tristesa rau, doncs, en el fet intrínsec però lamentable que no està massa clar que els guardons continuïn organitzant-se de cara a més endavant. A l’espera de saber més futures notícies, sembla ser que l’Ajuntament de Lloseta ha decidit deixar de convocar uns premis que havien esdevingut una cita ineludible del calendari cultural mallorquí. La presentació d’avui de Jo és un altre d’Antoni Riera, i els propers actes relacionats amb la promoció de la novel·la El traductor de Jovi Lozano-Seser (Premi Vila de Lloseta de Narrativa, AdiA Edicions, 2015), sembla ser que seran les darreres gestes d’una aventura ja enyorada que arriba a la seva fi. Més motiu encara per no deixar de banda aquesta oportunitat vitenca i engrescadora però, també, coherent en el seu context: escoltar poesia envoltats d’obres mestres de Toni Catany no és quelcom banal sinó més aviat màgic, únic.

Antoni Riera fotografiat per Joan Vidal

Antoni Riera fotografiat per Joan Vidal

El llibre que avui es mostra, per primer cop, a ulls del públic, aquest Jo és un altre d’Antoni Riera, és, sense oportunitat per equivocar-nos, una investigació poètica, un diàleg constant des de múltiples direccions, un lament mortuori i apassionat, un rèquiem sord però cridaner, que està dedicat, des de la seva primera inscripció formal, a Montserrat Casas Ametller (Hostalric 1955 – Barcelona 2013), doctora en Ciències Físiques i rectora de la Universitat de les Illes Balears en el període 2007-2013. La seva figura, doncs, esdevé un espectre que travessa cada pàgina com un lament, l’espectre de la literatura, tal com autors de la vàlua de Javier Marías, Martin Amis o Alessandro Barico han declarat en les seves novel·les, que han sabut captar l’ànim lector d’un Antoni Riera que els dóna la raó en cada composició.

Els màxims recursos que utilitza Riera són, sobretot, paral·lelismes voraços, al·literacions incisives, anàfores concèntriques i estructures reiteratives. Tot sempre amb un deix fantasmal, oligàrquic, a la recerca de la creació d’una veu pròpia. Abunden els correlats objectius connectats amb l’alimentació, la natura i els cicles de la vida, talment un tribut coral al món com si aquest fos una obra de creació humana, una melodia constant i insonora, indolora. Cada poema de Riera es pot entendre com un tros d’un llarg cant èpic, tocat de mort, però també d’una claredat destructiva. Assistim al mestratge d’un concert secret, protagonitzat per una simfonia sense retorn, a la manera dels autors maleïts francesos: des de Baudelaire fins a Mallarmé, passant per Valéry o fins i tot Cravan, Roussel, Ducasse o Renée Vivien. No és estrany, doncs, que Riera faci servir, a vegades, una fina i macabra capa d’ironia pròpia de les propostes surrealistes, humor negre, que fa que molts dels seus poemes siguin homenatges perversos a exponents coneguts de l’Escola Mallorquina: penso en Maria Antònia Salvà o Guillem Colom, per exemple.

El volum se’ns presenta eminentment simbòlic i fins i tot imagista. Algunes de les seves escenes s’incrusten a la retina. Poderosament subtil i amb reminisciències que remeten a una poesia antiga, d’oració grecollatina. A vegades això va en detriment del conjunt, ja que sembla un recull d’un altre segle, de tan epocal que pot esdevenir en segons quins moments. Anacrònic? No. Postmodern? Tampoc. Més aviat provocador, una proposta trencadora i estranya: d’un encaix, podríem dir-ho així, engrescador. Jo és un altre és diferent, en efecte, perquè marca un camí diferencial. Riera inaugura, potser sense voler-ho, un nou territori de frontera, híbrid, que s’inscriu en les dues vessants més pròpies d’AdiA Edicions i del seu catàleg: propostes de nous autors que comencen en contra de clàssics vius reconeguts però poc reivindicats. Riera rau entremig, ja que s’estrena en el terreny de la poesia però ho fa amb un llibre que podria ser perfectament clàssic. La seva aposta, doncs, és instaurar una parcel·la de sentits allà on els versos encara s’entenen com a eina dúctil de proclama i foc semàntic.

Jo és un altre d'Antoni Riera

Jo és un altre d’Antoni Riera

Jo és un altre no només neix del gran crit de Rimbaud, ens arriba talment una reivindicació: que ell, l’autor però també la veu, és un altre, i també una altra cosa, no aquesta personalitat única i etiquetable que tothom coneix, esdevé i representa molt més que tot allò, i ens ho demostra amb un poemari molt treballat en quant a ritmes, mètrica i també rimes que acosten el conjunt a una espècie de missa trobadoresca, hipnòtica, quasi ancestral talment una pregària cantada. La certesa de l’alteritat com a recerca d’una identitat evasiva o escàpola, que aquí s’enfronta a un element intocable, com és la pèrdua irrefrenable d’una entitat amb cos, i precisament per això el resultat és una lluita incansable contra el dia a dia. Amb cant i joia, dolor i temor, amb mots de ben copsar i amb resultats poderosos. Ara els lectors i les lectores tenen la paraula.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús