12:30h Cala Santanyí. “El Senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà”.

divendres, 14/06/2013

 


 

Recordau la pel-licula “El Senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà”? És aquella història que conta la relació d’amistat d’un adolescent jueu amb un botiguer musulmà en un suburbi de París. Si no l’heu vista, us la recoman. En aquest llargmetratge se’m varen quedar a la memòria dues frases que, de tant en tant, m’ajuden a aprendre i veure les coses d’un altre manera:

 

La bellesa és arreu, allà on posis els ulls”.Passejava amb la senalla per Cala Santanyí. Allà em vaig fixar en unes casetes, també conegudes com escars, on s’hi guarden les petites embarcacions. Vaig començar a mirar fixament com, amb el pas del temps, els rajos de sol, l’aigua i la sal havien deixat marca a les portes d’aquestes antigues construccions. Vaig estar gaudint amb el macro de la càmera de la bellesa que em regalava el deteriorament de les superfícies de la fusta i els forrellats rovellats.

Forrellat, Santanyí

 

 “La lentitud, aquest és el secret de la felicitat”.És una altra frase de la mateixa pel-licula. Vaig perdre la noció del temps immortalitzant les formes i els colors de la fusta. Vaig desconnectar feliçment un parell d’hores dedicant-me a cercar el secret.

 

 

 

 

 

 

 

 

06:45h Antic refugi de S’Arxiduc, Valldemossa.

dilluns, 3/06/2013

Refugi S'Arxiduc

 Riiiiing, riiing, riiiiiing!!! Sona el despertador. Miro l’hora per assegurar-me que son les quatre del matí. No he dormit gaire bé, no estic acostumat a anar a dormir d’hora ni despertar-me tant prest. Mentre faig un cafè, pens en tota la gent que ja està en actiu a aquestes hores: forners, policies, metges de guàrdia, noctàmbuls que demanen una darrera -o més aviat una penúltima- copa… i avui, també, un sonat com jo que queda a les cinc del matí per anar a Valldemossa i pujar Es Teix.
Amb frontals al cap i aguantant un vent insuportable, n’Unai Elorza, en Willy i un servidor començam a enfilar costa per amunt. N’Unai i jo tenim una xerrera! Fins i tot sota l’aigua encara continuaríem la conversa! En Willy està en silenci, desitjant, segurament, que callem.
Comença a clarejar. Arribam al antic refugi de s’Arxiduc, plantam tripòde i càmera i li dic a n’Unai que comenci a córrer per gravar unes imatges amb aquesta sortida de sol.
De vegades, caure del llit té la seva recompensa.

13:00h, Lloret de Vistalegre (Mallorca)

dissabte, 1/06/2013

El meu bagul dels records, com segur que molts dels vostres, és un disc dur ple de records convertits en píxels. És curiós que tants anys d’imatges hi càpiguen en un trasto petit. Un trasto que pots dur sense trencar-te l’esquena a qualsevol lloc. Segur que ja no us imagineu passejar-vos pel món amb deu àlbums com si fossin toms d’enciclopèdia! Per exemple jo, que ara he de passar un temps a Madrid per treballar en un projecte, he pogut carregar tots aquests records sense haver de passar per un curs de riscos laborals.
I per què us dic tot això…? Ah, sí! Perquè en aquest disc dur hi he trobat imatges des del 2002. En veure-les se m’han despertat diferents emocions: d’amics que hi són o que, malauradament, ja no; d’antics amors, de festes, de paisatges o de records que punxen com les figues de moro… 

 

Figues de moro

 

Figues de moro com la d’aquesta imatge. La vaig captar el disset de setembre del 2006 a les 13:00h a Llorito (o, si ho heu de cercar al mapa, Lloret de Vistalegre). És una finestra convertida en un marc per a aquest bodegó típic del Mediterrani. Un quadre natural de valor incalculable que el seu propietari, el periodista Antoni Gomila, té la sort de gaudir tots els dies. Per cert, que avui fa els anys! Moltes felicitats amic!

 

 
 

 

19:45h La Vileta, Palma.

dimecres, 29/05/2013

Passejo pel barri palmesà de la Vileta mentre li faig voltes al cap. He de prendre decisions, no sé què fer. Com més opcions tinc, més difícil és decidir-me. Estic molt concentrat, potser massa, mirant el terra fixament mentre camino. I, de sobte, alço la vista i veig aquesta imatge. Trec el mòbil, apunto i disparo!

Naturalesa morta edit 3

Encara no he pres cap decisió, però per un moment la realitat m’ha atorgat un petit respir i m’ha deixat desconnectar.

Amb una imatge t’ho diré tot

dijous, 23/05/2013

El meu és el món de la imatge. Moltes vegades em costa expressar amb paraules el que sento, però amb imatges us puc transmetre un estil de vida, un sentiment, allò que m’identifica. Com per exemple aquesta foto que resumeix la meva filosofia de vida.

 

Post

 

Em dic Tarek Serraj i aquest és el meu primer post. A partir d’avui intentaré contar-vos amb imatges tot allò que em cridi l’atenció. Imatges metafòriques i quotidianes de la vida. Imatges sempre optimistes, que crec que ens fa falta en aquests temps que vivim.

Us demanareu, amb aquest nom, d’on vinc. Sempre responc que sóc del Mediterrani.

Del Mediterrani?

Sí, sí, del Mediterrani. Els meus pares són del nord del Marroc, jo vaig néixer a Catalunya i fa més de 15 anys que visc enamorat de Mallorca.