“És necessari fer, més que xerrar, i sentir, més que pensar”

Xisca Tous (Coll d’en Rabassa, 1950) s’ha convertit per uns dies en la padrina de Mallorca. Amb una egua que és un ferrari i un sac d’entusiasme a l’esquena aquesta mestra d’escola retirada (que no jubilada) s’ha proposat fer un pelegrinatge de llibertat i amor pels pobles de l’illa durant catorze dies. A Manacor ha trobat refugi per a l’egua i el carruatge a ca na Francisca Santandreu. Per a ella, la posada és a can Llorenç Gelabert i na Montse Miquel, una altra padrina que l’acompanyarà fins a Felanitx.

padrina

- Com ha sortit aquesta idea? Ha estat un tema personal vostre? Quines motivacions hi ha hagut?

– En aquests moments de la meva vida em dedic a cuidar el nostre foravila. És un projecte que tenia amb el meu home des de fa molts d’anys. Ara en fa deu que hi visc. Es va donar la possibilitat que ell accedís a la jubilació anticipada i jo vaig optar per deixar la meva feina de mestra, que havia exercit durant vint-i-cinc anys. I és així que jo ara tenc esment de l’hort, del jardí, d’una neteta… I fa estona que rumii i em deman a mi mateixa a veure què puc fer, com puc contribuir no a fer un canvi social, sinó a mostrar a la gent el que après: que els canvis han de venir d’un mateix. De dedins cap a defora. No hem d’esperar que el món canviï perquè no ens agrada, sinó que som nosaltres els qui l’hem de canviar. Sempre hi ha coses dins nosaltres mateixos que hem d’acceptar i que no ens agraden. Així com funciona el nostre petit món actualment no m’agrada, no m’agrada gens. Per això em continuu demanant què puc fer. Un dia, de cop i volta, culejant per l’hort, em va venir la idea de fer un camí en carro per tots els pobles, per compartir la meva inquietud davant el que està passant, per posar-me al costat dels mestres, que consider que és un col·lectiu que en aquests moments està castigat, pateix… Jo he estat mestra i tenc dues filles mestres. Ara mateix els mestres estan en un moment de cansament. Els pares, també, perquè no veuen sortides, ni cap passa endavant que els pugui ajudar. El que vull és sensibilitzar i posar-me al costat dels mestres, que en aquests moments són els que em necessiten. Senzillament això.

- Com han estat aquests dies, fins ara? M’imagín que heu tengut rebudes càlides, però d’altres de més fredes…

– Evidentment. De tots els llocs n’hi ha hagut un de més fred. I així i tot la meva valoració és molt positiva. La gent que ve, pocs o molts, tothom em dóna l’enhorabona, em diuen “estam amb tu” o “que bé que ho has pogut fer”. Tot això va ser un flaix, un impuls. Ho vaig comentar a la mestra de la meva neteta i em va dir: “Endavant Xisca, jo t’ajudaré en tot el que podré, jo hi seré darrere”. És clar que no podia partir jo i “au vénga”. Necessitàvem tot un equip de gent que ens donàs suport. Ho hem presentat a la comissió d’estratègia i mobilitzacions dels mestres, a la Plataforma Crida, a la FAPA, a Artà Solidari, on també em donaren suport de manera immediata, a Jubilats per Mallorca, a l’Obra Cultural Balear… A tothom que ho vàrem explicar li va agradar aquest projecte. I també immediatament vaig mirar d’aconseguir un carro i una egua. El pagès de la Colònia de Sant Pere em va dir que la seva egua no estava preparada per això, a més que tenia un carro molt incòmode. Però em va donar un contacte amb un senyor que té un carro i una egua amb els quals va viatges els caps de setmana. L’egua és extraordinària, preparada, atleta, que fa el viatge com un ferrari, fa molta de via, sap quan ha de galopar i quan s’ha de posar de trot.

- Heu deixat aparcada la vostra vida de padrina fins que no acaba el pelegrinatge. Quants de dies dura?

– De dia 22 de novembre a dia 6 de desembre, catorze dies. Catorze dies de pelegrinatge de llibertat i amor.

- Per què aquestes dues emocions, aquests dos sentiments?

– En el manifest que llegesc remarc moltíssim que en aquests moments als mestres els han despullat de llibertat. No comptar amb ells, que són els professionals… No els han permès de poder expressar-se, de dir la seva opinió, des dels consells escolars, on hi ha representació de pares i de mestres, que fins ara els havien escoltat i havien fet el seu projecte educatiu, ara no el poden fer.

- Queda res d’aquell paisatge mallorquí que vares conèixer? Com us hi has sentida, en carro per aquesta Mallorca moderna?

– Sí que queda. Sortosament. Jo de nina anava en carro. Els quatre primers anyets de la meva vida. Després mon pare ja va comprar cotxe, i va vendre l’egua i el cabriolet. Jo vivia al Coll d’en Rabassa i anàvem a la platja de l’Arenal. Allò era verge. Els pins arribaven a la platja, els lliris de mar, encara en sent l’olor. Anàvem al Terreno, a Illetes… Evidentment, si ho comparam amb aquella Mallorca, no hi ha color. Però ara entre poble i poble sí que veus encara moltes zones rústiques, és ver que n’hi ha moltes d’abandonades, però de vegades dius “mira, això ho han llaurat”, i d’altres veus que estam perdent els nostres ametlers, malalts, sense cuidar, vells, abandonats. Però he connectat amb coses del paisatge que anant en cotxe no m’hi havia fixat.

- Feis molta via?

– Una viada. De Sant Llorenç a Manacor hem estat cinquanta minuts. Hem hagut d’esperar quinze minuts per arribar a les quatre i mitja al punt de trobada.

- La resposta, en termes de logística, ha estat positiva?

– Pertot he trobat posada per a l’egua, ens han rebut amb música, ball de bot, batucada…

- Veniu tota sola?

– Sempre vaig acompanyada. De la Colònia vaig partir amb dues que baixaren a Capdepera, allà en va pujar una altra. Sempre hi ha un relleu. Ara na Montse Miquel m’acompanyarà fins a Felanitx, i ja me n’espera una altra a Algaida, i una altra a Binissalem… No vaig tota sola. Sempre duc una o dues padrines.

- Teniu tota la ruta coberta?

– Sí, tant per la posada per a mi, per a la bístia i el carruatge i també pel que fa a l’acompanyament de les padrines.

- Com us agradaria que acabàs, això?

– Així com està previst acabar. Dia 6 a Sineu, una concentració de gent, la que sigui, perquè no tenc grans aspiracions. Que vénguin els qui vulguin ser-hi, els qui vulguin escoltar. Petits granets poden moure moltes coses.

- I el fruit d’això quin serà?

– Cada persona. Mobilitzar, moure, però de dedins cap a defora. I ja veurem què serà. Avui s’ha acostat una mare amb una nina i m’ha dit que la seva filla volia dir-me una cosa. I va i em diu: “Moltes gràcies pel que estàs fent, perquè m’agrada molt”. “Quants d’anys tens?”, li he demanat. “Onze”. “Idò continua així perquè saps molt bé el que vols”, li he dit. Després també hi ha el fet de compartir amb les padrines. Hi ha padrines que no les conec de res, i m’han telefonat i m’han dit “Xisca, m’agradaria molt venir amb tu”. I tant que sí, i hi vénen. Ens enriquim mútuament, ens contam, ens deim coses.

- Els camins passen molt aviat, però també ens podríeu contar com són aquests quilòmetres damunt el carro.

– Són tranquils. L’egua fa molta via, però és una via lenta. Tenim temps de xerrar de les nostres vides, de conèixer-nos. La primera padrina, n’Antònia, que tenia setanta-nou anys, ens contava coses de la seva infantesa, de son pare, de sa mare, de com es varen conèixer i es varen enamorar. Una altra ens conta els seus problemes, les seves malalties, les seves pedres al camí, i de quina manera les supera, i això és molt enriquidor. I l’altre dia ho vaig dir a la meva filla: “Aineta, estic fent el camí de la meva vida, serà una experiència única”. Això serà inoblidable. Segur que després d’aquest camí tendré una percepció de la vida diferent. Això em remourà coses, em canviarà.

- No hem parlat gaire, o gens, de política.

– No, és que no hi importa. Si vols, tot és política, però no és necessari parlar de política. És necessari fer. Fer més que xerrar, sentir més que pensar. L’idoni és un equilibri entre el pensar, el sentir i el fer.

- I vós el cercau, aquest equilibri.

– N’aprenc fent camí. Aquesta és la meva escola.

- Voleu afegir qualque cosa més.

– No, perquè tu m’has fet unes preguntes intel·ligents i està dit tot el que volia dir. També és molt enriquidor tenir un entrevistador com tu.

Podeu llegir altres escrits meus a L’estenedor

6 comentaris

  • Stevtuse

    20/07/2019 8:17

    Cialis Viagra Review cialis 5 mg best price usa Lastlonger

  • Stevtuse

    10/07/2019 0:28

    Propecia Gratis viagra Viagra From Mexico Pharmacy Generic Levitra Compare Price Pharmacy Online 365 Review

  • Stevtuse

    29/06/2019 6:36

    Discount Isotretinoin Online Buy Decadron Online order cialis online Amoxicillin Clavulanic Suspension Dosage 10 Mg Propanol Online Overnight Forum Cialis 20mg

  • Stevtuse

    13/06/2019 8:43

    Lasting Longer For Men Viagra Senza Prescrizione Medica viagra Propecia Efectos 5 Alfa Reductasa Priligy Niederlande Best Prices Cialis

  • Stevtuse

    01/06/2019 3:03

    Generic Propecia Review generic cialis from india Buy Zoloft Cheap No Rx Beta Blockers Where To Buy Does Zithromax Upset Your Stomach

  • Stevtuse

    12/05/2019 9:04

    Viagra Kaufen Spanien Prezzo Cialis Farmacia Acheter Baclofene Internet priligy se vende sin receta Cialis En Oferta Doxycycline Online India Get Fedex Shipping Doryx Cod Accepted Website

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús