Sumant altres disciplines: trail running de Sóller a Deià

dimecres, 6/05/2015

Anam pujant la intensitat dels entrenaments per arribar amb les millors condicions a l’objectiu de la marató. Aquest passat diumenge he afegit una altra disciplina dins la preparació. He fet una mica de trail running. Serveix per canviar una mica l’entrenament i també és una bona preparació física.

En total vaig recórrer 7,150 quilòmetres en 1 hora i 12 minuts a un ritme de 10.08 cada 1000 metres. Vam sortir de Sóller pel Camí den Rost per després agafar el Camí de Castelló fins que vam arribar a Cala Deià. Un recorregut que comença amb dos km molt coll amunt per un camí d’escales de pedres. És una experiència molt diferent a córrer per asfalt però vaig acabar molt satisfet. És una ruta de senderisme senzilla que caminant està previst fer-la en 2 hores i mitja, però canvia molt quan vols córrer tots els trams que puguis.

El pla d'entrenament de la setmana.

El pla d’entrenament de la setmana.

Aquesta setmana seguim pujant la intensitat. Ahir vaig fer 10 quilòmetres en 1 hora i 4 minuts. Avui he fet exercicis de musculació i estiraments abans de sortir a córrer demà una hora i mitja.

Ahir vaig fer els 10 quilòmetres pel Passeig Marítim, un terreny pla i propici i vaig poder mantenir una mitja de 6.23. La pèrdua de pes també es nota i a mesura que seguesqui baixant pes ho notaré amb els temps a batre.

 

Bona setmana per anar recuperant el ritme

dilluns, 27/04/2015

Setmana productiva per anar recuperant el ritme després de les dues darreres setmanes amb baixa activitat per la lesió lumbar. He anat pujant progressivament el temps fins a completar 9,600 quilòmetres en 1 hora i 5 minuts.

La III Cursa de la Fira de Maig de Lloret, el meu repte més immediat.

La III Cursa de la Fira de Maig de Lloret, el meu repte més immediat.

Vaig començar la setmana amb una primera sortida en la qual vaig recórrer 5 km en 33 minuts 30 segons, a un ritme de 6:38. Tot i la inactivitat passada, vaig tenir bones sensacions i vaig poder trotar al ritme habitual en els meus entrenaments fins ara. Aquesta setmana he començat a córrer per Palma. Vaig anar des de Son Dureta fins a Gènova i tornar.

La segona sortida vaig pujar una mica més. En total vaig recórrer 6 km en 41 minuts. Vaig anar una mica més lent que el dia anterior, a 6:46, però mantenint les bones sensacions. Els problemes amb l’esquena, a la zona lumbar, no acaben de desaparèixer. Per córrer no em molesta, però una vegada he acabat l’esforç em not la zona ben carregada. Amb gel i massatge intentarem superar el dolor.

I per tancar la setmana en progressió, 9,600 km en 1 hora amb 5 minuts. He fet un circuit entre Son Dureta, Gènova, Son Rapinya i el Poble Espanyol, amb pujades exigents i fortes baixades. Un circuit entretengut. La mitja ha estat de 6:45 i he mantingut les bones sensacions de la setmana.

Aquesta setmana a més, s’ha fet pública l’organització del que serà el meu pròxim test en competició. Serpa dia 16 de maig a la III Cursa Fira de Maig de Lloret, organitzada pel Club Ciclista Lloret de Vistalegre i l’Ajuntament de Lloret. No podia faltar a la cita. Va ser l’any passat, durant la celebració de la cursa per Es Sequer, quan vaig començar a pensar en el que ha acabat sent el Projecte 42195. La primera idea era preparar-me per a aquesta cursa de 10K, però ara serà part de la meva preparació cap a la marató.

 

 

 

 

Passada la lesió, tornam a l’activitat

dilluns, 20/04/2015

Tornem a l’activitat, que ja tocava. He estat una setmana pràcticament sense fer res per les molèsties a les lumbars. Cada vegada que sortia a córrer se’m carregaven molt i era dolorós.

La planificació de la setmana.

La planificació de la setmana.

Les molèsties no acaben de desaparèixer, però no m’impediran tornar a córrer. Es tracta d’una contractura que ha anat remetent, encara que segueix sense desaparèixer del tot. Els primers dies cada vegada que pujava d’intensitat, augmentava el dolor arribant fins i tot a respirar amb normalitat, però ara ja és una molèstia residual. I com em diu molta gent que ja està experimentada, també s’ha d’aprendre a viure amb les molèsties.

Aquesta setmana la planificació d’en Toni Mateu, d’AXES Training és progressiva per anar recuperant el ritme. Començaré amb sortida de mitja hora per tancar la setmana amb una hora de trot. Els exercicis de reforç muscular i els estiraments també són importants.

 

 

Molèsties a l’esquena per la panxa que encara em sobra. Coses a millorar!

diumenge, 5/04/2015

Avui no he pogut completar l’exercici previst. He recorregut 6,310 quilòmetres en 38:06 i he cremat 656 calories. Havia de fer 4 sèries de 10 minuts a ritme per davall de 6:00, reduint després a ritme de 7:00 durant 5 minuts per recuperar, entre cada sèrie. Però quan feia el primer km se m’han anat carregat molt les lumbars i he hagut d’aturar. Després he pogut seguir, però seguia amb molèsties a l’esquena i cada vegada que pujava el ritme se’m tornava a carregar, i els 5 minuts no em bastaven per recuperar. Per això, m’he estimat aturar quan em quedava una sèrie per completar l’exercici d’avui perquè el mal no m’anés a més.

Està clar que encara hi ha moltes coses que em queden per millorar. Les molèsties d’avui tenen molt a veure amb la panxa que encara tenc. Aquests darrers mesos he mantingut pes, però a partir d’ara cal baixar. M’ho hauré de prendre seriosament. Si vull seguir millorant, em sobren mínim 10 quilos més. I per al meu pes ideal podria arribar a 70 quan ara estic en 90 quilos. 

El marge de millora és gran i som conscient que a mesura que vagi baixant ho notaré molt en benefici meu. Per això, a partir de demà em posaré en mans d’una nutricionista que m’indicarà una dieta a seguir d’ara endavant.

Recuperant a poc a poc les bones sensacions

divendres, 3/04/2015

Després d’uns dies aturat, és fàcil perdre el ritme. Vaig començar la planificació d’aquests dies amb una sortida de 10 quilòmetres i es va notar la inactivitat de la setmana passada, i molt. Vaig recórrer els 10 km en 1:14:45, molt més lent que a la cursa del Port de Palma, amb les cames pesades i amb molèsties musculars per l’esforç. Havia de córrer una hora i mitja, però vaig haver d’acabar abans. Amb la mitja es nota molt la diferència. Vaig acabar fent 7:26 el km quan la cursa del Port de Palma l’havia completat a 6:18.

A més, a partir d’ara també hauré de tenir en compte un altre aspecte. Sortint durant el dia, tot d’una es nota la caloreta de la primavera. La temperatura ha pujat, es sua més i caldrà prevenir més la hidratació. I s’han acabat les dessuadores.

Però bé, amb una bona base es pot recuperar el ritme aviat i avui ja he tornat a tenir bones sensacions. Tocava sortida d’una hora i he recorregut 9 km, cremant 972 calories. He començat controlant el ritme i els dos primers km els he fet per damunt de 7 minuts de mitjana, però a partir del km 4 els parcials han baixat considerablement i ja els he fet voltant els 6:30. La mitjana final ha estat de 6:42.

Aquesta setmana està sent de transició per tornar a agafar el ritme. Anam recuperant sensacions i preparant el cos per a la pujada d’intensitat que hi haura en la planificació del repte cap a la marató.

 

Tornam a la planificació setmanal cap a la marató

dimarts , 31/03/2015

El pla de feina per a aquesta setmana.

El pla de feina per a aquesta setmana.

Després de participar en la carrera dels 10 km Port de Palma, han estat uns dies de treball més lleuger, que sempre van bé per a recuperar-se físicament i mentalment. Aquesta setmana tornem a la planificació d’en Toni d’AXES Training. Una vegada aconseguida una base, ara anirem pujant la intensitat de la feina cap a la marató.

També, a partir d’ara, m’he de posar les piles quant al pes. És important baixar mínim 10 quilos més. Aquesta setmana amb les tradicions de Setmana Santa serà complicat, però passats els dies de festa em posaré en mans d’una nutricionista. Només amb unes pautes m’ha estat suficient fins ara, però si vull seguir baixant, m’ajudarà tenir una dieta. He de ser més estricte.

Ja hem arribat a l’equador del repte. I després de participar en la meva primera competició, no puc estar més que satisfet amb tot el que he aconseguit fins ara. Però també som molt conscient que encara queda molt de camí per recórrer. El programa Total Esport d’IB3 TV continua fent seguiment del projecte. La setmana passada va estar fent imatges de la meva participació en la carrera dels 10 km del Port de Palma. Aquí vos deix el vídeo per si em voleu veure córrer i les declaracions de com em vaig sentir quan vaig acabar. Així, a més de llegir-me em podeu veure en acció.

Els beneficis psicològics del running. La meva experiència personal

dimecres, 25/03/2015

Molta gent em pregunta per què em vaig animar a començar el Projecte 42195, amb el repte de córrer una marató en el termini d’un any, després de molts anys sense practicar esport i amb obesitat.

El meu interès pel món del running va començar per la meva faceta periodística i per voler conèixer una mica més aquest sector que en una època de crisi econòmica greu no només aparenta haver aguantat bé el cop, fins i tot, ha crescut, tant en nombre de practicants com en empreses sorgides al seu voltant: organització de carreres professionals i populars, tendes de material, empreses de cronometratge, metges especialitzats, entrenadors personals…

Però més enllà dels aspectes socioeconòmics, que m’interessaven com a periodista, també volia conèixer les motivacions que porten a la gent a practicar un esport com és aquest, que t’exigeix esforç i dedicació gairebé diària, i que a mi, fa un parell d’anys, em semblaven tan extraterrestres.

L’embrió del projecte va sorgir en una carrera de 10 km que se celebra al meu poble, a Lloret, en la qual vaig col·laborar amb l’organització. Observant passar als corredors em vaig preguntar si jo, partint del meu sedentarisme i excés de pes, seria capaç de preparar-me per córrer aquella mateixa carrera en la següent edició.

Li vaig fer la consulta al meu cosí Toni Mateu, llicenciat en el INEF, que em va dir sí, sense dubtar-ho. A partir d’aquí vaig començar a treballar en el repte, que primer anava a ser de 10 km. En una segona reunió per plantejar-li el projecte i demanar-li que fos ell qui dirigís la meva preparació (m’interessava que la meva experiència fos un exemple, mostrar que és saludable practicar esport, però sempre que es faci bé i amb l’assessorament professional adequat i seguint les pautes mèdiques necessàries), em va dir que els 10 km els podria córrer en uns mesos i que en un any, seguint el pla de treball que ell em marqués, seria capaç de córrer una marató, els mítics 42 km i 195 metres.

No m’ho vaig pensar molt. Van bastar uns segons perquè el repte 10 km “És Sequer” (nom de la carrera on es va originar tot) passés a ser el Projecte 42195, en el qual ara estic immers.

Tota aquesta introducció per contextualitzar l’origen del repte em dóna peu per xerrar de la meva altra font d’inspiració, aquesta molt més personal, i és la necessitat que tenia en aquell moment d’embarcar-me en un projecte que em motivés i em tingués actiu i implicat, sobretot mentalment. Després d’haver aconseguit el que a priori era el meu repte, acabar una carrera de 10 km, és el moment de parlar d’això i dels beneficis psicològics que té practicar esport, en aquest cas el running i explicar-vos la meva experiència.

El running, la meva taula de salvació psicològica.

Fa quatre anys em vaig quedar sense feina. Després de més de 10 anys treballant en la professió periodística em vaig veure, d’un dia per a un altre, sense feina i en un moment en el qual només es destruïa ocupació i es tancaven mitjans de comunicació. El primer any, amb el subsidi de l’atur, encara aguantes el cop, però a mesura que passa el temps i veus que els doblers es van esgotant i les factures s’amunteguen, i se segueixen tancant portes laborals, arriba un moment en el qual no et ve de gust res, ni tan sols sortir del llit en tot el dia. I així dia rere dia, dia rere dia. L’apatia i falta de motivació et mengen per dins i l’ansietat et fa alimentar-te malament i desorganitzat. En pocs mesos vaig engreixar gairebé 30 quilos.

Per sort van començar a sorgir ofertes de treball puntuals, reportatges i col·laboracions que em van permetre a poc a poc tornar a sentir-me periodista, i el que és més important, persona. Però el model laboral havia canviat totalment. De gaudir d’una aparent seguretat, amb un treball fix, ara em trobava que era autònom i que havia de viure del que sorgís a cada moment. Això vol dir que durant un any pot haver-hi feina i estar més o menys tranquil, però que després, tornis a estar un llarg temps sense activitat remunerada.

No vull posar-li nom a què em va passar. Mai vaig anar a un metge que em diagnostiqués si era o no depressió. Però jo sóc molt conscient de com em va afectar. Per això, preveient que pogués arribar una nova època de poca o cap feina, vaig ser conscient que necessitava una taula de salvació psicològica per no caure en el mateix estat de falta de motivació, apatia i ansietat que havia viscut.

I aquesta taula va ser, és, el Projecte 42195.

Córrer no cura una depressió, però ajuda.

La depressió afecta a més de cent milions de persones a tot el món. Habitualment, la malaltia es tracta amb fàrmacs i teràpia psicològica, però a vegades aquests tractaments són rebutjats per l’estigma que per a algunes persones representa, per exemple, assistir a la consulta d’un psicòleg, o pels efectes secundaris que tenen els medicaments. L’esport és una de les teràpies alternatives o de complement que es poden aplicar. Els canvis hormonals, la distracció de pensaments negatius o les relacions socials que implica la seva pràctica poden estar darrere dels potencials beneficis.

És cert que encara no hi ha estudis fiables que permetin assegurar que córrer o practicar esport curen una depressió. Anàlisis realitzades per observar els efectes que té l’exercici sobre la depressió i quin és el valor d’aquest efecte comparat amb el dels fàrmacs o la teràpia, mostren que l’exercici pot tenir una influència positiva moderada, la qual cosa permet assegurar que, almenys com a complement, és un tractament a tenir en compte.

“Quan tens ansietat o depressió, l’exercici sol semblar l’última cosa que vols fer. Però una vegada que aconsegueixes motivar-te, l’exercici pot marcar una gran diferència”. És una afirmació procedent d’especialistes de la prestigiosa Clínica Mayo, de Nova York. Fins i tot el servei nacional de salut del Regne Unit, ho suggereix com una alternativa al tractament per a depressius.

De fet, córrer és una de les activitats esportives més recomanades per metges i terapeutes, per a aquelles persones que busquen no només millorar el seu aspecte i forma física, sinó també la seva salut emocional.

Córrer dóna temps per pensar, reflexionar i concentrar-se i ajuda a reduir l’estrès i l’ansietat. També millora l’estat anímic. Quan corrs, el cos produeix una substància anomenada endorfina (morfina endògena) que crea un estat de “eufòria” que provoca que les persones estiguin de bon humor, siguin més feliços i se sentin millor.

Això pot ocasionar una aparent addicció a córrer, però cal evitar que es pugui convertir en una obsessió. Per contra, hi ha terapeutes que ho recomanen als qui estan lluitant amb una addicció. En córrer, els pacients es fan mentalment més forts per resistir l’impuls d’alcohol, drogues o qualsevol substància a la qual siguin addictes. Acabar una carrera o completar una distància també augmenta la confiança.

Un altre dels beneficis psicològics seria el desenvolupament de l’agudesa mental i la concentració. A més, córrer alleuja la fatiga mental, estimula la memòria, i millora la resistència emocional. Segons defensen alguns especialistes, els corredors tenen una millor capacitat per resoldre problemes i estan més alerta.

El que és clar és que no hi ha efectes negatius que es puguin atribuir a una pràctica de l’exercici amb moderació i amb l’assessorament professional i metge adequat. Tenint en compte els resultats positius de la seva pràctica en la població en general, es pot concloure que, córrer, és fins i tot interessant per a les persones amb depressió.

Quan un es troba en una d’aquestes situacions, sempre cal acudir a un professional, que és la persona adequada per emetre un diagnòstic i definir el tractament, però parlant des de la meva pròpia experiència, i observant els beneficis que he notat no només física, també psicològicament, sens dubte, puc afirmar, que córrer és una bona experiència, en tots els sentits.

Acabats els 10 km Port de Palma amb un temps real d’1:01:41

dilluns, 23/03/2015

La meva classificació final i tots els meus temps.

La meva classificació final i tots els meus temps.

10 quilòmetres en 1:01:41. Avui he completat la cursa dels 10 km Port de Palma, la meva primera prova cronometrada d’ençà que vaig començar aquest projecte amb l’objectiu de córrer una marató. He acabat a la posició 707 de 848 classificats.

El temps oficial ha estat d’1:03:50, que ja de per si millora la meva marca dels entrenaments, però el temps real ha estat encara millor. Si descomptam el temps que he tardat des que ha començat el cronometratge fins que he creuat per la sortida, el temps real és 1:02:11. Aquest temps em situaria en la posició real 695, segons la classificació dels cronometradors de la competició.

Això si, aquests temps han estat sobre el recorregut final de la cursa, que era d’una miqueta més de 10 km. El temps real sobre els 10 km ha estat d’1:01:41. Un temps que millora, i molt, les meves expectatives i que m’anima a seguir fins a aconseguir els 42,195 km de la marató.

M’he sentit bé tot el recorregut i amb sensació d’anar millorant a mesura que passaven els quilòmetres. De fet en el pas pel km 5 la meva posició era la 754 i he anat recuperant posicions fins a la 707 final. La mitja per quilòmetre ha estat de 6:18 quan, en els entrenaments, havia aconseguit una mitja de 6:30. Al final fins i tot he arribat esprintant, esperonat per l’ambient que hi havia a la línia d’arribada.

Ara, després d’unes hores d’haver acabat, amb sent amb el lògic cansament i amb petites molèsties en el tibial de la cama esquerra i el bessó de la dreta per l’esforç fet.

Preparat per a la primera competició: 10 km Port de Palma

dissabte, 21/03/2015

El dorsal de la meva primera cursa.

El dorsal de la meva primera cursa.

Ja ho tenc tot llest per a demà, quan correré per primera vegada en competició. Ja tenc el meu dorsal i el xip que ha de controlar el meu temps. La meva primera cursa seran els 10 km Port de Palma. Quan he vist els temps d’altres anys m’ha entrat una mica de por a fer el ridícul. Molta gent acabarà en poc més de 30 minuts i jo he calculat una hora i cinc minuts per acabar. De totes maneres el meu objectiu és acabar, començar a provar l’experiència de córrer amb altra gent i seguir amb el meu procés cap a la marató, que és el meu vertader objectiu.

Aquesta setmana, per falta de temps i per la meteorologia, amb pluja i fred, no he pogut fer totes les sortides a córrer previstes i les he substituït per la bicicleta estàtica. No volia arriscar-me a agafar un constipat. Esper que no em passi molta factura, encara que sóc conscient que encara no estic preparat per fer cap temps extraordinari. L’important és completar la meva primera competició i seguir progressant. El recorregut, una volta pel Passeig Marítim des del Parc de la Mar fins a Porto Pi, és totalment pla i això m’ha d’ajudar a dur un ritme constant.

Mitja marató completada!!!

dissabte, 14/03/2015

21K!! 5 mesos i una setmana després d’haver començat el Projecte 42195, acab de completar la distància de la mitja marató. He tardat 2:27:33 en fer tot el recorregut a una mitjana de 7:00 minuts el quilòmetre i 2.317 calories consumides.

Cansat, eufòric… mescla de sentiments. Els 42,195 de la marató més a prop. Fins a la meitat del recorregut m’he sentit molt còmode, passant-ho pitjor del km 14 al 18 més o menys. Però he acabat bé, cansat, però bé. He sortit de Lloret cap a Sineu on he fet tota la circumval·lació per agafar després, de tornada, la carretera de Lloret a Montuïri per tornar després cap a Lloret.

El 22 de març faré els 10 km Port de Palma, la meva primera cursa.

El 22 de març faré els 10 km Port de Palma, la meva primera cursa.

Ara mateix no em puc ni remenar, però molt satisfet d’haver arribat fins a aquest punt en el temps que duc de preparació. Dins aquesta planificació ja m’he inscrit a la meva primera cursa, de 10 quilòmetres. Serà el pròxim dia 22 de març quan faré els 10 km Port de Palma. Em fa il·lusió també provar-me competint amb altres runners. Ahir vaig fer un test i vaig fer 10 quilòmetres a un ritme ràpid, per a mi. Vaig completar el recorregut en 1:05:22 a 6:29 minuts el km.