Entrades amb l'etiqueta ‘Tòfol Castanyer’

Conéixer el món a base d’Ultratrails

dimarts , 12/11/2013

Conec gent que ha provat de fer una ultratrail després de mesos i mesos d’entrenament. Gent que estava molt forta. Gent que, tot i així, ha hagut d’abandonar a mitja cursa perquè el cos li ha dit prou.

Això és el que ens passaria al 95% de la humanitat si un dia decidíssim entrenar-nos per intentar completar una d’aquestes curses inhumanes. El 5% restant són bojos que no només aconsegueixen acabar-les, sinó que les gaudeixen com si fos el millor del món. Per a aquests bojos (a qui admiro totalment) s’ha creat l’Ultra-Trail World Tour, un circuit anual de deu curses d’ultrafons:

Vibram Hong Kong 100

Transgrancanaria

Tarawera 100

Marathon des Sables

Ultra Trail Mt Fuji

TNF 100 Australia

Lavaredo Ultra Trail

Western States 100

Ultra Trail Mont Blanc

Diagonale des Fous

J a comencen a sortir candidats a fer aquest circuit (i guanyar-lo, evidentment). Entre ells, com no podia ser d’altra manera, els nostres ultrafondistes, els dos mallorquins que poden amb tot: Miquel Capó i Tòfol Castanyer. Ànims, al·lots! Que comenci l’espectacle!

Sorpreses als Alps (tercera etapa de la Transalpine Run)

dilluns, 2/09/2013

Etapa 3

“Ben fet, company!”. El solleric Tòfol Castanyer fa un gest afectuós al seu company d’aventura, Philipp Reiter. El jove alemany diu que avui és el primer dia que s’ha sentit bé, en aquesta Transalpine Run. Han acabat l’etapa segons, només 38″ per darrere dels guanyadors. I això que se suposava que era el dia més dur, el que tenia més desnivell… Fins i tot han trepitjat neu!

Però en Philipp encara riu per una anècdota que no oblidarà: a mig recorregut s’han creuat un home que anava muntanya amunt totalment despullat! Tan sols duia unes botes de muntanya. “Ho haurien de prohibir, això?”, es pregunta el jove.

Tòfol Castanyer i l’absurditat del podi

dimecres, 17/07/2013

Crec que no sua. O almenys no ho sembla.

És prim, molt prim. No té ni un gram de greix. I fa cara de persona normal, però no ho és. Bé, no ho és ni ell, ni cap dels que corren com ell, es diguin Kilian Jornet, Miquel Capó o Oihane Cortázar.

En Tòfol Castanyer acaba de guanyar la Salomon 4 Trails, una competició per etapes que es fa pels Alps. Són quatre dies de cursa. En total, 160 quilòmetres. Uns 10.000 metres de desnivell acumulat. Una animalada, vaja. I ho ha fet com si res, pim pam.

– No, si jo no hi anava per guanyar! – em diu.Tòfol Castanyer

En el calendari, en Tòfol hi tenia marcat per diumenge que ve l’Europeu dels Dolomites. Una de les proves de la Copa del Món. Però ha decidit no anar-hi, en part per recuperar-se bé del sobreesforç de la 4 Trails i, en part, perquè el seleccionador espanyol no l’ha convocat. (No l’ha convocat!!) Bé, i, com que no està convocat, si hi anàs, seria com a “Open”, corrent pel seu equip (Salomon). I això no li dóna dret a pujar al podi.

No ho puc entendre. Com pot ser? O sigui que si en Tòfol, que està en plena forma, hagués decidit anar-hi (cosa que podria haver fet perfectament) i hagués arribat entre els tres primers (totalment factible), s’hauria quedat sense podi.

– I això no motiva – comenta, resignat.

Em sembla surrealista.

(Podeu veure l’entrevista a emesa a Ib3 fent click aquí)