Entrades amb l'etiqueta ‘Tui Marathon’

Córrer a casa com a l’estranger

diumenge, 19/10/2014

Fa pocs dies que em vaig animar a fer la TUI. Sí, aquella cursa en què la proporció de participants estrangers és exagerada. Els fan paquets vacacionals i vénen en bandades, sobretot d’Alemanya. Es deuen pensar que això és com el paradís i que aquí vivim en un estiu permanent i aquestes coses. Bé… tampoc no van gaire desencaminats. 19 d’octubre i sembla que estem en ple agost.Parc de la Mar

7:50. Parc de la Mar. El cel, ben serè. Temperatura suau. Tot apunta que, en un parell d’hores tindrem una calor infernal com la d’ahir. Els que correm els 10km no haurem de patir tant. Però els que han optat pels reptes maratonians maleiran aquesta pròrroga estiuenca.

Com que em temia l’allau de gent (i com que sóc patidora de mena), vaig recollir el dorsal i el xip ahir. Però d’altres s’ho prenen amb calma. Em creuo amb Toni Roldan, que just la setmana passada va proclamar-se subcampió d’Espanya de curses de muntanya. Ara va a recollir-ho tot. Farà la marató (la primera de la seva vida!) i durant el recorregut l’acompanyarà amb bicicleta un bon amic i també gran atleta: Miquel Capó. “Avui toca guanyar?”, els pregunto. “Bé, sí, ja veurem!”, diu en Toni somrient.

Són les 8:30. Me’n vaig cap al guardarroba. Em sorprèn un immens muntatge militar on s’hi han instal·lat les dutxes. I, de darrere, comencen a aparèixer rius de gent equipats tots amb el mateix xandall gris i blau i la bandera espanyola. Són centenars. “Ejército de tierra”, hi posa a la jaqueta. Alguns duen el dorsal, d’altres es posen la visera de “Crew”, del personal de la cursa. Que no en faltin!

militars

Hi ha gent per a tot. No acabo d’entendre què fa aquesta dona amb un impermeable…

impermeable

002sortida sol Marítim006banys
8:40. El Passeig Marítim despoblat de cotxes. Es comencen a formar cues davant els lavabos químics. Ara encara es poden utilitzar… En una horeta serà totalment desaconsellable entrar-hi.

Per tot arreu se sent parlar alemany, alemany i més alemany. Pels altaveus tenen l’amabilitat d’anar traduint per als nadius, tant en català com en castellà. Però l’alemany, sempre el primer. Ens criden a la línia de sortida. Primer sortiran els de la marató. Després nosaltres, els de 10km. I darrere nostre, els de la mitja marató.

A les 9:00, clavades, comença la marató. Nosaltres som darrere i aplaudim. Els meus aplaudiments són d’admiració però també, una mica, de consol, pensant en tot el patiment que els espera.

Criden no-sé-què en alemany per l’altaveu i tothom al meu voltant es posa a xiular, aplaudir i votar. Em sumo007sortida als aplaudiments. Però quan veig que tothom comença a moure els braços de costat a costat, com si fóssim el públic d’un programa de Telecinco, abaixo els braços. Aquestes coses em fan vergonya aliena, no sé per què.

I pam! Comencem! Són les 9:10. La temperatura ara mateix és perfecta. Avanço tranquil·lament. Som moltíssims. Passen uns quants metres fins que no podem córrer. El públic ens anima. En alemany, però ens anima. I s’agraeix.

Palma puja i baixa, i avui ho comprovo més que mai. De seguida ens trobem el primer avituallament. Ja? Agafo la botella d’aigua i me la tiro pel cap.

Alguns ja comencen a caminar. Jo veig que vaig bé. En una aturada del bus, una dona li explica a un home: “Esta gente se entrena durante todo el año para…”. I penso que “durante todo el año” potser no cal, però una miqueta més sí que podria haver entrenat.

Els quilòmetres no estan marcats. Al principi em fa ràbia. No tinc cap referència! Però després me n’adono que psicològicament em va millor no saber quant duc i quant em queda…

“Come on, you look like heroes”, ens diu un speaker a la Plaça Major. Em fa riure. “Mercè! Mercè!”, sento, de sobte, en un avituallament. Quina alegria, trobar-me un amic! També hi ha autòctons, per aquí!

I el darrer tram, els darrers dos quilòmetres, se’m fan eterns. Tinc la temptació de posar-me a caminar. Però ja no queda res! Veig la meta! I estic a punt de complir el meu repte: fer menys d’una hora! I sí, ho aconsegueixo. Quina satisfacció! En creuar la meta, el primer que donen és una medalla, una botelleta d’aigua i una cervesa de tamany Oktoberfest! Sense alcohol, això sí.

008arribada birra

Un cop recuperada, me’n vaig cap a la meta. Són les 11:30. He sentit que Toni Roldan va primer. Em trobo la seva família: mare, germana, al·lota, amics… Emoció… Nervis… I llàgrimes, en veure que arriba el primer! Estona després, assegut a l’ombra, en Toni intercanvia sensacions amb el tercer classificat, Toumi Dahmani.

009collage guanyadors

El marroquí em mostra com li han quedat els peus. Destrossats! “Però això no és res!”, em diu en Toni. “N’hem vist de molt pitjors!”

010peus

I l’any que ve, el mític nom de Tui Marathon es canvia pel de Maratón del Mediterráneo. Funcionarà igual de bé? Seguirà sent un repte vacacional per als milers d’europeus que hi participen? Per cert, que és exactament el mateix nom que té la marató de Castelldefels-Gavà…